Foto: www.elpais.com
Tots els usuaris del metro de Barcelona coneixem aquest problema, consolidat de forma endèmica i cada vegada més popular. Es tracta del frau. No pagar pel servei que s’està utilitzant i saltar (la majoria de vegades literalment) la línia de validació, cometre el famós “salt de zona”, tan estès a FGC o Rodalies, o aprofitar-se dels ciutadans honrats (no oblidem que som la immensa majoria) efectuant el famós “frau per trenet” (situar-se just darrere d’algú que paga i passar amb ell per tal que la porta no es tanqui) són actes que es porten a terme cada dia, en qualsevol estació, i que podem veure sense necessitat de fixar-nos massa.
Segons dades oficials de l’ATM, el percentatge de frau al metro és de l’1,1%, tot i que fer servir cada dia aquest transport et fa prendre consciència que aquest percentatge no és real i que el nombre de persones sense bitllet és molt més gran, de manera que el tema és més preocupant del que oficialment s’intenta fer veure.
Per què es colen?
Els usuaris que no abonen el preu pel trajecte que realitzaran ho fan, generalment, per dos motius: o no poden o no volen pagar. Si bé és cert que un segment de la població no pot pagar el que, per a ells, és una absoluta necessitat, també és cert que pràcticament tota la gent que es cola pot permetre’s pagar el bitllet i aprofiten com a excusa una hipotètica incapacitat per fer-ho.
Com a exemple, el més clar i exemplificador de tots: els joves. No és cap secret que la major part d’infractors són menors de 30 anys, igual que tampoc ho és que a les nits amb servei ininterromput o non-stop és quan s’assoleix un major percentatge de frau. Per lògica, sabem que els usuaris que fan servir el transport públic a la nit ho fan amb fins d’oci. Doncs bé, ¿com pot ser que un jove que es cola al metro un dissabte a les 12 de la nit perquè, suposadament, no té diners per pagar el bitllet després surti de festa i es gasti, de mitjana, 30 euros? Només amb la quantitat que gasta aquella nit el jove que es cola tindria diners per pagar-se 2 viatges al dia tots els feiners i, a més, els dissabtes que surti. Aquest era un exemple, potser el que més es repeteix al metro, tot i que no tothom salta per pura picaresca. Com ja vam comentar recentment, hi ha qui defensa un transport públic gratuït per convicció i ideals. Cal tenir en compte, però, que això és utòpic.
Com es combat el frau actualment?
Actualment l’operadora, TMB, té oberts diversos fronts per combatre el frau:
- Instal·lació de portes antirretorn, que dificulten el “frau per salt”, encara que faciliten, d’altra banda, el “frau per trenet”. Al nou pla contra el frau s’ha aprovat la instal·lació d’aquest tipus de portes a 10 estacions més, la majoria de la línia L1.
- Intervencions “llampec”, en què un nodrit grup d’interventors demanen bitllet als passatgers de tot un tren o d’una andana sencera, tancant les seves sortides per tal que el passatge no tingui l’oportunitat de evitar-los.
- Dissuasió mitjançant campanyes, com l’agressiva “Et creus molt llest?” o “Qui la fa, la paga”, que no fan més que aconseguir que l’usuari es rebel·li i se senti agredit.
