Si bé hi ha un consens generalitzat en relació amb el fet que hem de pagar per l’ús del transport públic, també és cert que hi ha col.lectius que, senzillament, no poden assumir el cost que aquest té assignat actualment.
Per solucionar aquest problema hem de fixar-nos en alguns països veïns, que disposen d’una àmplia varietat dels anomenats “títols socials”, és a dir, títols previstos específicament per als col.lectius menys benestants. Per sort, l’ATM ja ha començat a abordar aquest assumpte, mitjançant la creació dels títols per a famílies nombroses i famílies nombroses especials, amb descomptes que van del 20 al 50%. No obstant això, és necessari, i de forma urgent, adoptar altres mesures que permetin eliminar el frau que es produeix per l’alt cost que té el transport públic per a algunes famílies. Considerem, doncs, que cal:
- Estendre la gratuïtat del transport públic fins als 16 anys, que és l’edat d’escolarització obligatòria.
- Reduir el preu per a estudiants desocupats.
- Eliminar la T-Jove tal i com està plantejada actualment, ja que és una aberració: fer pagar 115 euros a joves, majoritàriament sense feina, és una falta de respecte que només coneixem els que, per necessitat, hem pagat religiosament aquest títol cada 3 mesos, elevant-se el cost anual a més de 400 euros, quantitat completament inassumible per a moltes famílies.
- Reduir el preu per a empleats amb necessitat obligatòria de transport. Una reducció del 20 o 30% podria ser adequada.
- Reduir el preu dels títols per a unitats familiars amb uns ingressos baixos, aplicant un preu que sigui proporcional a la seva capacitat adquisitiva.
La solució a la xacra del frau
Tot i que la solució al creixent problema del frau al transport públic hauria de correspondre únicament i exclusivament al propi ciutadà que defrauda, sabem que a Espanya això no serà així mai, al contrari d’altres països més “civilitzats” del centre i nord d’Europa, i per això s’ha d’estar constantment innovant.
Així, doncs, considerem que per tal d’eliminar la immensa majoria del frau que es comet actualment seria convenient prendre les següents mesures:
- Augmentar la percepció mínima per cometre frau de 50 a 600 euros (o més), a més d’eliminar la reducció del 50% si s’abona la multa al moment, amb l’objectiu que colar-se al transport públic deixi de ser rendible. En altres paraules, els defraudadors han de tenir por que els “enganxin” sense bitllet, de manera que s’ho pensin dues vegades abans de colar-se. Aquesta és, potser, la mesura més important de totes.
- Incrementar radicalment la seguretat privada al metro, vigilant de manera permanent totes les línies de validació d’aquelles estacions que superin les 10.000 validacions diàries i que, per tant, assumeixen elles soles més de l’1% de validacions totals de metro, fent vigilància “itinerant” a la resta de línies de validació. Encara que hauria qui reclamaria seguretat a totes les entrades al metro, això és inassumible econòmicament.
- Introduir la figura del policia de transports a la xarxa de metro, fet que restaria impunitat als infractors i reforçaria l’autoritat del vigilant de seguretat privat, moltes vegades minvada pels propis passatgers. Sobre aquesta qüestió es va fer una àmplia anàlisi fa uns mesos a ecomovilidad.net Madrid.
- Instal·lar portes antiretorn a totes les estacions de la xarxa de metro, no de forma gradual, sinó de manera immediata.
- Augmentar l’agressivitat de les portes d’entrada, de manera que en comptes d’estar programades per ser tolerants al frau es tanquin sense reobrir en detectar el “frau per trenet”. Tal com estan configurades ara detecten el frau, però quan es cola la segona persona es mantenen obertes per tal de no colpejar-la.
- Implantar el nou sistema de validació i venda, basat en les targetes amb xip, que està previst per al 2012 (ja veurem si s’arriba a implantar aquest any amb les retallades en la inversió pública) i que, de funcionar com, per exemple, a Londres permetrà eliminar d’arrel el salt de zona, en ser el mateix bitllet qui decideix quin import cobra en funció de les zones recorregudes, i que es descomptarà en la cancel·lació de sortida.
- Instal·lar validadores de sortida a totes les estacions de la xarxa, impossibilitant que puguin burlar-les les persones sense bitllet.
- Dotar a tota la plantilla d’atenció al client de metro de la possibilitat (que no obligació) de multar al passatge quan presenciessin la comissió de frau, reservant als interventors el seu treball d’intervenció.

