Precisament avui fa vuit anys el tramvia tornava a Barcelona. Ho feia el 3 d’abril de 2004 per unir, en una primera fase, la ciutat comtal amb L’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí. Actualment arriba també a Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Així, el Trambaix i el Trambesòs compten ja amb un total de 29 km de xarxa i consten de 6 línies, 55 estacions i 37 combois.
Com a homenatge a aquest mitjà de transport que avui està d’aniversari, des d’ecomovilidad.net Barcelona volem analitzar la demanda que té, parada per parada. Per això, hem preparat els esquemes de línies d’ambdues xarxes, en els quals el cercle de cada estació representa el grau d’ús de la mateixa.
Així és la demanda del Trambaix
D’acord amb les dades facilitades per Tramvia Metropolità, i com es pot apreciar a l’esquema adjunt, les parades amb un nombre més alt de validacions durant el 2011 van ser, per aquest ordre, Maria Cristina, Francesc Macià, Cornellà Centre, Can Rigal, La Sardana, Pont d’Esplugues, Palau Reial, Bon Viatge i L’Illa.
Si analitzem amb detall aquestes dades, constatarem que la demanda està força repartida entre estacions de diferents municipis, tot i que les més utilitzades són estacions per les quals circulen, almenys, les línies T1 i T2. Així, Barcelona compta amb quatre de les nous parades més demandades, Esplugues de Llobregat, amb dues, i Cornellà de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat i Sant Joan Despí, amb una cadascuna d’elles.
No per casualitat les estacions més utilitzades es troben sovint a zones densament poblades (com Francesc Macià o La Sardana), disposen de correspondència amb altres mitjans de transport o donen servei a equipaments comercials o educatius (Palau Reial, Can Rigal, L’Illa o Maria Cristina) i/o s’ubiquen a barris cèntrics (Pont d’Esplugues, Bon Viatge o Cornellà Centre, per exemple).
Entre les estacions amb menys demanda trobem La Fontsanta, Torreblanca i Llevant-Les Planes. En els tres casos conflueix la baixa freqüència de pas del tramvia amb una escassa densitat de població.
Així és la demanda del Trambesòs
La informació que ens ha subministrat Tramvia Metropolità respecte al Trambesòs també permet treure conclusions. Així, com reflecteix el mapa adjunt, quasi totes les estacions amb alta demanda corresponen a la línia T4 i es troben al terme municipal de Barcelona. És el cas de Glòries, El Maresme, Ca l’Aranyó, Fluvià, Pere IV, Ciutadella / Vila Olímpica, Marina i Selva de Mar. Moltes d’aquestes estacions enllacen amb el metro i, a més, es troben ubicades a tocar de centres comercials. De fet, Estació de Sant Adrià és l’única parada del Trambesòs que, estant fora de la ciutat comtal, té una demanda molt significativa.
En canvi, la T5 llença unes dades més discretes, ja que estacions com Can Jaumandreu, Espronceda, Sant Martí de Provençals o Besòs registren en la majoria dels casos entre 150.000 i 200.000 validacions l’any. Això es podria deure a la competència que representa la línia L2 de metro, que discorre a poca distància. Tampoc l’antiga T6 va obtenir bons resultats, en gran part pel seu recorregut recargolat i per la seva freqüència de pas insuficient.
No obstant això, les pitjors dades se situen a La Mina i a les estacions del seu voltant: La Catalana, Can Llima i Central Tèrmica del Besòs. Cap d’elles va assolir les 100.000 validacions durant el 2011. Suposem que això és així perquè es tracta de barris amb greus problemes socials, amb alts índexs de frau i en molts casos amb una densitat de població molt baixa. En definitiva, doncs, totes aquestes circumstàncies dissuadeixen els potencials usuaris a utilitzar el tramvia.
