L’àrea metropolitana de Barcelona disposa d’una potent xarxa de transport públic nocturn. Gràcies a les 17 línies que integren actualment el Nitbus, podem desplaçar-nos de nit pels 18 municipis de la corona 1.
A continuació parlarem de l’evolució d’aquest servei des de la seva creació, al 1990, fins a l’any 2000. Properament avaluarem en un segon article les millores introduïdes durant la darrera dècada i clourem l’anàlisi del Nitbus amb un tercer article en què farem balanç i explicarem els reptes de futur que, des d’Ecomovilidad, creiem que ha d’afrontar l’EMT per millorar el servei de transport nocturn.
El Nitbus va néixer com a tal al 1990, quan l’EMT va adjudicar a les empreses Tubsal (després anomenada Tusgsal) i Mohn la gestió del servei d’autobusos nocturns del Barcelonès i del Baix Llobregat, respectivament. TMB, que també va optar a la gestió del servei de Nitbus, no va ser l’operador seleccionat, tot i que des de 1959 ja prestava servei de nit i així va continuar fins al 2008, tot i que amb línies no integrades a la xarxa de Nitbus i que cada vegada resultaven menys competitives davant de les gestionades per Tubsal i Mohn.
El servei d’autobusos nocturns que integrava el Nitbus en el moment de la seva creació es va organitzar de manera que la Plaça de Catalunya funcionava com a origen i final de totes i cadascuna de les 14 línies de que constava la xarxa (com podeu veure a la imatge que encapçala aquest article), amb freqüències de pas que, en general, eren de 30 minuts, tot i que als municipis del Baix Llobregat arribaven als 60 minuts.
Aviat, però, es van introduir millores al servei, com la possibilitat de fer transbordament entre les diferents línies nocturnes del Nitbus, la qual cosa va ser especialment significativa perquè coexistien dos operadors diferents i perquè suposava el preludi de la integració tarifària que es va implantar al 2001 a pràcticament tot el transport públic de l’àrea metropolitana.
L’any 1996 es van introduir més canvis a diferents línies per tal de fer arribar l’oferta de Nitbus a zones de Barcelona que encara no disposaven d’aquest servei, com Sarrià, el Carmel i la Vila Olímpica.
Al 1998 es reformulà de nou la xarxa del Nitbus, tot creant tres noves línies i suprimint-ne dues que havien quedat obsoletes arran d’ampliacions anteriors. Entre les noves línies destacava l’N0, pel fet que era (i encara és) l’única línia circular de tota la xarxa, que, a més, no passa per Plaça de Catalunya.
També va suposar una important millora la creació aquell mateix any de la línia N15, ja que va permetre refer la línia N12, tot establint per a una i altra freqüències de pas de 30 minuts. D’aquesta manera es va millorar significativament l’oferta de transport públic nocturn de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat.
