Imatge: sereiumgajonormal.blogspot.com
Els naming rights són unes tècniques de màrqueting mitjançant les quals una marca patrocina un esdeveniment o instal·lació a canvi que aquesta rebi el seu nom, en exclusiva o compartit amb el nom clàssic. Exemples d’ells tenim en molts àmbits, des del Kodak Theatre de Los Ángeles al Teatre Häagen Dazs (Calderón), la Mercedes-Benz Madrid Fashion Week o la lliga BBVA de futbol i Endesa de bàsquet. Així mateix, molts equips esportius tenen noms de patrocinadors.
Entrant en el tema del nostre bloc, a Barcelona no s’han donat casos d’empreses que hagin finançat infraestructures de transport públic a canvi de posar un determinat nom a una estació, tot i que sí s’ha plantejat la possibilitat que una empresa privada contribuís a costejar obres d’aquest tipus. Va ser el cas de la constructora Sacresa, que es va oferir a finançar part del projecte d’arribada del metro a Esplugues si finalment aquest es feia realitat.
No obstant, en d’altres ciutats les empreses de transport públic sí han optat pel canvi de nom d’estacions com a fórmula de patrocini. A Madrid, per exemple, fa tres setmanes l’estació de Sol va ser batejada temporalment com a “Estación SOL Galaxy Note!”, arran d’un acord amb Samsung.
En aquest mateix sentit, a Lisboa l’estació de Baixa-Chiado es va batejar com a Baixa-Chiado PT Bluestation. “PT” és la marca de Portugal Telecom, empresa que va reformar l’estació incloent wifi gratuït, un nou sistema decoratiu multimèdia i informació d’interés projectada a les parets amb temps, notícies i entreteniment per a nens. Per suposat, es mostra informació sobre els productes i serveis de PT.
Imatge: philadelphiaweekly.com
Un altre antecedent es pot trobar a Pensilvània, on la també operadora telefònica AT&T va patrocinar l’estació de Pattinson, canviant-li el nom (aquest cop completament) a AT&T Station a canvi de 5 milions de dòlars i una reforma a l’estació.
Amb l’actual crisi econòmica, hi ha qui opina que els naming rights serien una manera de finançar noves infraestructures o de reformar les ja existents sense cost per a les arques públiques. Imaginem que, per exemple, Movistar s’oferís a pagar les obres pendents a la futura estació Ernest Lluch de la línia L5 de metro (recordem que ja està construïda en un 80%, però la seva finalització s’ha anat retardant paulatinament per manca de recursos), o bé la reforma dels passadissos de l’estació Passeig de Gràcia de la línia L3, a canvi que durant els propers anys aquestes estacions s’anomenessin Ernest Lluch-Movistar o Passeig de Gràcia-Movistar, comptessin amb una botiga de mòbils al vestíbul i/o estiguessin decorades amb elements identificatius de l’empresa, com en el seu dia van fer Amena a Espanya, Nescafé a Maria Cristina o Nike a Universitat.
Què opines dels naming rights? Seria una bona manera d’estalviar diner públic en infraestructures o una incòmoda intromissió de la publicitat en els topònims?
*Article elaborat en col·laboració amb Javier Paricio
