Foto: www.jornal.cat
Com a preludi a dos articles que publicarem properament en què veurem com es combat el frau al transport públic i com creiem que s’hauria de perseguir, avui volem reflexionar sobre els motius que ens han de dur a pagar per aquest servei.
Hi ha un moviment ciutadà que defensa la gratuïtat del transport públic, al qual cada dia, de forma completament oportunista, s’uneix més gent. En analitzar el tema dels costos del transport públic (per què val el que val i per què val la pena pagar-ho), convé prendre en consideració les següents qüestions:
- El cost del transport públic és molt elevat, ja que si paguéssim el seu cost real el bitllet valdria més del doble que actualment, rondant, doncs, els 20 euros la targeta de 10 viatges i 3,50 euros el bitllet senzill.
- Així, doncs, l’Administració aporta el 60% del cost del transport públic, mentre que l’usuari carrega amb el 40% restant. Si fos gratuït, de tota manera, l’usuari ho acabaria pagant en forma d’impostos, ja que aquests haurien de pujar, i molt.
- Però per què val tan car? Si en el fons només són uns quants trens corrent d’un costat a un altre… O no? Actualment circulen 137 trens en hora punta al metro de Barcelona. Això implica 125 persones conduint-los en tot moment (sense comptar les línies automàtiques, que compten amb 12 trens), a més de la necessitat de cobrir les estacions de la xarxa. Tot això és per triplicat, ja que el metro funciona durant pràcticament totes les hores del dia (20 hores de circulació de trens) i sense comptar el personal de manteniment, que no és precisament poc. Així, doncs, la plantilla de TMB, comptant autobusos i metro, és de pràcticament 8.000 empleats, els quals són necessaris per aconseguir els nivells de qualitat i seguretat suficients que s’estan oferint en l’actualitat. A tot això cal sumar-li els costos d’electricitat, personal de neteja, millora de les estacions, adaptació a persones amb mobilitat reduïda i millores als sistemes de seguretat i control de trens, que aconsegueixen el més que bon servei de transport públic de què disposa Barcelona, amb els seus defectes i els seus aspectes que cal millorar, sí, però molt bo, en definitiva. Només cal visitar altres ciutats per començar a valorar el que tenim aquí.
- Un altre dels aspectes que afecten al preu del transport públic, que infravalorem però que hauríem d’apreciar convenientment, és la integració tarifària. Gràcies a aquesta integració, amb tan sols 0,79 euros podem anar, per exemple, d’Almeda, a Cornellà de Llobregat, fins a l’Hospital de Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat, combinant fins a quatre mitjans de transport, independentment que aquests siguin gestionats per empreses diferents. Encara que ens sembli evident, la integració tarifària no porta tant de temps amb nosaltres i la majoria de ciutats, com ara Madrid, no gaudeixen encara d’ella.
En definitiva, ara que sabem que els costos d’explotació del transport públic són molt elevats, podem arribar a la conclusió que el fet que l’usuari hagi de pagar per utilitzar-lo respon a dues raons molt senzilles. La primera d’elles és que, per lògica, ha de recaure sobre el ciutadà que fa ús d’aquest servei una càrrega econòmica més elevada que sobre aquell que no el fa servir, ja que, no oblidem, el ciutadà que viu a l’àrea metropolitana de Barcelona i no agafa el metro també paga una part del seu cost d’explotació a través dels impostos. La segona de les raons és que, així, no banalitzem el transport públic, ja que sovint tendim a no valorar els serveis que se’ns presten de forma gratuïta.
