Foto: www.jornal.cat

Per què hem de pagar pel transport públic?

facebook Per què hem de pagar pel transport públic?0twitter Per què hem de pagar pel transport públic?2google Per què hem de pagar pel transport públic?0linkedin Per què hem de pagar pel transport públic?0buffer Per què hem de pagar pel transport públic?
303809405 b67e767c013 300x225 Per què hem de pagar pel transport públic?

Foto: www.jornal.cat

Com a preludi a dos articles que publicarem properament en què veurem com es combat el frau al transport públic i com creiem que s’hauria de perseguir, avui volem reflexionar sobre els motius que ens han de dur a pagar per aquest servei.

Hi ha un moviment ciutadà que defensa la gratuïtat del transport públic, al qual cada dia, de forma completament oportunista, s’uneix més gent. En analitzar el tema dels costos del transport públic (per què val el que val i per què val la pena pagar-ho), convé prendre en consideració les següents qüestions:

- El cost del transport públic és molt elevat, ja que si paguéssim el seu cost real el bitllet valdria més del doble que actualment, rondant, doncs, els 20 euros la targeta de 10 viatges i 3,50 euros el bitllet senzill.

- Així, doncs, l’Administració aporta el 60% del cost del transport públic, mentre que l’usuari carrega amb el 40% restant. Si fos gratuït, de tota manera, l’usuari ho acabaria pagant en forma d’impostos, ja que aquests haurien de pujar, i molt.

- Però per què val tan car? Si en el fons només són uns quants trens corrent d’un costat a un altre… O no? Actualment circulen 137 trens en hora punta al metro de Barcelona. Això implica 125 persones conduint-los en tot moment (sense comptar les línies automàtiques, que compten amb 12 trens), a més de la necessitat de cobrir les estacions de la xarxa. Tot això és per triplicat, ja que el metro funciona durant pràcticament totes les hores del dia (20 hores de circulació de trens) i sense comptar el personal de manteniment, que no és precisament poc. Així, doncs, la plantilla de TMB, comptant autobusos i metro, és de pràcticament 8.000 empleats, els quals són necessaris per aconseguir els nivells de qualitat i seguretat suficients que s’estan oferint en l’actualitat. A tot això cal sumar-li els costos d’electricitat, personal de neteja, millora de les estacions, adaptació a persones amb mobilitat reduïda i millores als sistemes de seguretat i control de trens, que aconsegueixen el més que bon servei de transport públic de què disposa Barcelona, amb els seus defectes i els seus aspectes que cal millorar, sí, però molt bo, en definitiva. Només cal visitar altres ciutats per començar a valorar el que tenim aquí.

90 070419 Reobertura acces Garcilaso L122 300x225 Per què hem de pagar pel transport públic?- Un altre dels aspectes que afecten al preu del transport públic, que infravalorem però que hauríem d’apreciar convenientment, és la integració tarifària. Gràcies a aquesta integració, amb tan sols 0,79 euros podem anar, per exemple, d’Almeda, a Cornellà de Llobregat, fins a l’Hospital de Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat, combinant fins a quatre mitjans de transport, independentment que aquests siguin gestionats per empreses diferents. Encara que ens sembli evident, la integració tarifària no porta tant de temps amb nosaltres i la majoria de ciutats, com ara Madrid, no gaudeixen encara d’ella.

En definitiva, ara que sabem que els costos d’explotació del transport públic són molt elevats, podem arribar a la conclusió que el fet que l’usuari hagi de pagar per utilitzar-lo respon a dues raons molt senzilles. La primera d’elles és que, per lògica, ha de recaure sobre el ciutadà que fa ús d’aquest servei una càrrega econòmica més elevada que sobre aquell que no el fa servir, ja que, no oblidem, el ciutadà que viu a l’àrea metropolitana de Barcelona i no agafa el metro també paga una part del seu cost d’explotació a través dels impostos. La segona de les raons és que, així, no banalitzem el transport públic, ja que sovint tendim a no valorar els serveis que se’ns presten de forma gratuïta.

facebook Per què hem de pagar pel transport públic?0twitter Per què hem de pagar pel transport públic?2google Per què hem de pagar pel transport públic?0linkedin Per què hem de pagar pel transport públic?0buffer Per què hem de pagar pel transport públic?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

12 thoughts on “Per què hem de pagar pel transport públic?

  1. Bona tarda!

    Quan deia que ha de recaure una càrrega econòmica superior sobre l’usuari del TP no volia dir que tot el cost caigui sobre els qui l’utilitzem, sino que és lògic que paguem una mica més, igual que és lògic que els usuaris de vehicles privats paguin més que nosaltres. I la forma d’aconseguir que s’acompleixi és l’actual model de finançament (és només una humil opinió)

  2. Segons la web de la ATM.

    “En el cas d’un desplaçament que tingui el seu origen o destinació en estacions
    contigües o municipis colindants situats a diferent zona tarifària, podrà realitzar-se
    amb una targeta d’1 zona sempre i quan no es realitzi cap transbordament.”

    Per tant si que es podría anar a Sabadell. I diría que també a Terrasa, sempre que no es canvii d’autobus. Son municipis col·linants, després de tot, i enlloc diu que no puguin pasar per altres municipis… encara que s’hauria de discutir.

  3. tachikomakun: les teves intervencions em fan reflexionar i part de raó sí que tens.

    Només un aclariment: una T-10 d’1 zona sí que permet anar de Castellar a Sabadell (tot i que no permet fer transbordaments), el què no permet és anar de Castellar a Terrassa perquè necessàriament has de passar per Sabadell, ja que no hi ha cap línia de bus entre Castellar i Terrassa.
    Igualment dir que l’ajut era (o és) una T-10 de 1 o 2 zones cada mes (el ciutadà podria triar segons les seves necessitats). Igualment per donar-te-la havies de presentar-la amb els 10 viatges esgotats.

  4. Per aixó és important que un métode de transport més car de construir, com el metro, tingui també un preu més gran si no está justificat per el nombre de passatgers fer una inversió aixi.

    Si es compensen les perdues de l’operdor directament en una tranferéncia, no té raons per reduir costos o augmentar els clients. si es paga una part fixa del bitllet, si que voldrá millorar el servei. Pero de cara a l’usuari continua sent un “café per tothom”, en que s’abarateix fer servir els transports públics, que poser es farán servir fins a un punt d’abús (per exemple, la gent que anava a viure a Toledo o Ciudad Real per anar a treballar a Madrid) quan potser no es la sol·lució més optima (potser alguns preferirien els diners de la subvenció per pagar una mica més de llogue al més per una casa mes propera a la feina, comprar una bici o llogar un cotxe per les vacances).

    Per exemple, als aturats de Castellar potser no els hi cal una T-10, creuar el poble és mitja hora. Amb la T-10 poden anar a Terrasa, pero no a Sabadell. Potser els hi era millor fer servir els 8€ per comprar un bitllet a Sabadell, o per pagar la meitat d’una T-10 de dues zones, o per anar al bar a esmorzar i llegir el diari per buscar feina als classificats.

  5. Interessant el debat iniciat.

    Jo sóc de l’opinió que l’actual sistema de finançament del transport públic que una part la paga l’usuari i una part l’administració és correcte. L’únic que faria és incorporar tarifes especials per els aturats: iniciatives com les de l’Ajuntament de Castellar que regalava una T-10 cada més a les persones aturades del municipi les trobo justes. Això crec que s’hauria de plantejar a nivell ATM.
    Igualment trobo bé que els usuaris de l’automòbil paguin, a més dels impostos per la seva tinença, per l’ús de determinades vies, tot i que jo replantejaria totalment l’actual sistema de peatges.

    Ara bé, el què no trobo bé és la mala gestió dels diners públics amb obres amb un cost desorbitat per els ciutadans i que de retruc encareixen la tarifa del transport públic perquè el % que paga l’administració pública no pugi. Em refereixo, per exemple al mal plantejament de construcció i manteniment de la L9/L10.

  6. Per una banda, el que diu Bernat és cert, si anem a cadascú es paga lo seu és perillós, perqué hi ha qui no es podría permetre algunes coses básiques. Per altra, si tots anem a dinar, tots agafen un plat de llenties i aigua i menys un que agafa mariscada, entrecot, de postres reposteria i “marqués de riscal” per veure es normal que pagui més, perqué sinó tos voldrán menjar marisc i a la cuina només n’hi ha per la meitat.

    Com deia abans, no cal que tothom faci servir el transport públic, hi ha qui preferirá anar en bici o a peu o pagar una mica més de lloguer per treballar més a prop, treballar des de casa. Per aixó es millor donar els diners a la gent que es paguen per compensar la diferéncia de tarifa, i si cal afegir els sobrecostos de l’ús de l’automóvil, compensar als operadors de transports per la oferta en hores vall…

    Pero donar els transports totalment o altament subvencionats com ara mateix ho son els carrers i les carreteres fan que passi el mateix que a les carreteres, que es col·lapsen i cal fer més, i més, i més…

    I la sanitat una mica també, que es guardi obligatoriament una quantitat mensual cadascú en un compte especial, amb un mínim pagat amb impostos per aturats per pagar les terapies mes habituals (una visita, una recepta, uns embenats, radiografies) i que es pagui amb impostos només les operacions més cares (transplantaments, per exemple) o malalties cróniques (Diabetes, per exemple). Així la gent no anirá per anar el metge ja que té uns diners máxims, i encara millor, podrá triar en que es gasten (si enlloc d’anar a la seguretat social a que em faci una extració prefereixo anar a un dentista a que em faci el tractament que pot salvar la peça, puc triar si em compensa la despesa).

    Algunes d’aquestes idees surten al llibre “El Economista Camuflado” que vaig llegir fa poc, per “mercantilitzar” alguns dels serveis públics, pero fent correccions amb diners públic per no perdre cobertura, a la vegada que es redueix la eficiencia. Una lectura molt recomenada.

  7. És cert que hauriem de valorar molt més el que tenim.

    El transport públic a Barcelona és barat i te una qualitat altíssima comparat amb altres ciutats europees. Últimament viatjo bastant a Londres i la diferència és abismal. Els vehicles son vells, estan bruts, els bitllets poden arribar a costar més de 3€ i, a més, no hi ha integració tarifaria, cosa que fa que gastar-se 10€ al dia en transport no sigui rar.

    Ara, la gratuïtat del transport públic. Perquè no? A una gran ciutat, tothom s’hauria de moure amb transport públic. El vehicle privat ha de ser un luxe, que només fem servir en moments determinats. Si el transport públic fos pagat íntegrament amb impostos, molta gent tindria la excusa que els falta per a deixar d’utilitzar el cotxe a favor del metro. Per altra banda, el fet d’eliminar tots els sistemes de control i venda de bitllets, no suposaria un gran estalvi també?

  8. Hola!
    Em sembla b que la gent que no agafa el transport públic també el paga ja que els que no circulem (casi mai) per les carreteres amb cotxe particular també paguem aquestes.
    Quin quantitat d’impostos van destinats a carreteres per transport privat i quina quantitat van a transport públic?
    L’argument que el cost del servei ha de recaure sobre els usuaris que més l’utilitzen em sembla una mica perillós. Llavors que la sanitat la paguin els malalts. Que les carreteres les paguin aquells que van amb cotxe (més peatges). Han de pagar més els menors de d’edat perquè necessitem més transport públic? I els jubilats?
    Estava completament d’acord amb l’article fins el punt en què reclameu que paguem més els que hem optat per mouren’s en transport públic, mentres seguim pagant els que es mouen en transport privat i ens contaminen el nostre aire.
    Salut.

  9. Mmmm que tiene grandes gastos me lo imagino, pero hacen falta numeros.

    Y mas interesante aun es como paga la Generalitat (o la administracion de turno) ese 60%. Si es directamente sobre el precio del billete me puede parecer mas o menos bien, siempre que cada medio de transporte lo tenga adaptado al coste.

    De hecho sería incluso mejor que un cierto recorrido tenga un suplemento fijo de la administación y la diferencia la pague el cliente (supongo que para eso haría falta una tarjeta monedero) para que los propios operadores moderen sus costes y que sea evidente para el que pide “mas metros” que hacer un metro tiene mucho mas coste que un tranvia.

    Y lo mejor ya por encima sería que la administración pagara una cantidad a cada ciudadano fija por “costes de transporte”, pongamos de 300 a 500€ al año, y luego cada cual se lo gaste como le de la gana, yendo en metro, comprandose una moto, una bicicleta, un ordenador para teletrabajar o pagando a medias la gasolina del vecino. Para controlar el tráfico se modifica el impuesto de circulación a impuesto por km y/o pejae en hora punta y se acabó.

    Es mejor que te den el dinero para transporte a ti mismo directamente que no que lo den a la operadora, tu ya decidirás si la usas o no a su precio de mercado.