El passat dilluns es van donar a conèixer les tarifes que, a partir de l’1 de gener, resultaran aplicables al transport públic.
Així, el bitllet senzill passarà d’1’45 euros a 2 euros (+38%), la T-10, de 8’25 euros a 9’25 euros (+12%), la T-50/30, de 33’5 euros a 37 euros (+10%), la T-Mes, de 51 euros a 50 euros (-2%), la T-Trimestre, de 140 euros a 135 euros (-3’5%) i la T-Jove, de 119 euros a 100 euros (-16%).
La conclusió a la que podem arribar amb aquestes dades és que s’ha optat per una pujada abusiva de les tarifes en el cas del bitllet senzill, la T-10 i la T-50/30, mentre que a la T-Mes i a la T-Trimestre la rebaixa és merament testimonial i beneficiarà un nombre molt limitat d’usuaris, ja que només un 10% dels viatgers utilitza algun dels títols de transport que a partir de l’1 de gener baixaran el seu preu, front a un 70% d’ells, aproximadament, que opten per adquirir la T-10. Resulta així mateix incoherent que s’apugin les tarifes d’una manera tan important precisament quan en les properes setmanes començaran a produir-se retallades en el servei, com us explicarem en els propers dies.
La pujada més gran de la darrera dècada
En analitzar l’evolució del preu que han tingut els diferents bitllets al llarg dels últims deu anys, constatem que la pujada en un 38% del bitllet senzill de cara al 2012 multiplica per 7’5 la més gran de les pujades registrades durant la darrera dècada, quan va ser del 5%. En la mateixa línia, l’increment de preu que hi haurà en la T-10 i en la T-50/30 a partir de l’1 de gener, que serà d’un 12% i d’un 10%, respectivament, quasi doblarà el més gran dels produïts des de l’any 2000.
De fet, per tal que compensi utilitzar la T-Mes cal fer almenys 68 viatges a la Corona 1, mentreque a les targetes de més d’una zona són necessaris uns 60 trajectes, aproximadament, amb la qual cosa pot arribar a resultar pràcticament impossible disposar del temps necessari per assolir un ús tan intensiu. A més, amb les noves tarifes difícilment es produirà un transvassament significatiu d’usuaris cap a la T-Mes, com va pronosticar el Conseller de Territori i Sostenibilitat, ja que el preu d’aquesta targeta continuarà sent poc competitiu per a aquells que acostume a fer dos o fins i tot tres viatges al dia en transport públic. Per altra banda, no es fomenta els viatges esporàdics realitzats en grup ni es premia adequadament a qui utilitza de manera regular el transport públic però a vegades fa trajectes d’una zona i altres cops es desplaça per diferents corones tarifàries, ja que sovint es veu obligat a adquirir bitllets senzills o una T-10, per la qual cosa rep el mateix tracte, a les tarifes, que qui pràcticament no l’utilitza.
Entre las qüestions que també canviaran a partir de l’1 de gener trobem per un costat l’ampliació fins als 13 anys de la T-12, amb la idea de fer realitat al final de l’actual legislatura la promesa electoral que el transport públic sigui gratuït fins als 16 anys. Així mateix, a partir de febrer els aturats que no superin uns determinats ingressos mensuals podran obtenir un descompte del 50% a la T-Trimestre. Tot sembla indicar que aquesta darrera mesura no tindrà massa èxit, ja que les persones sense feina no són, precisament, les que acostumen a necessitar fer centenars de viatges al llarg del trimestre. Fa la impressió, doncs, que és més una mesura propagandística que un instrument que pugui resultar realment útil. Finalment, també augmenta l’import de la multa per viatjar sense bitllet, de 50 a 100 euros, aspecte que ens sembla positiu perquè probablement farà disminuir el frau.
Un sistema tarifari en crisi
L’actual model de finançament del transport públic ha demostrat ser insuficient, ja que es manté un esquema financer que no aconsegueix equilibrar els comptes, es té serioses dificultats per racionalitzar els costos d’explotació i, a la vegada, el sistema tarifari ha quedat obsolet, en no fidelitzar els usuaris.
De fet, durant la darrera dècada la recaptació al transport públic s’ha incrementat en un 67%, mentre que l’IPC augmentava entre un 25% i un 30%, aproximadament, tot i que la T-10 resultarà a partir de l’1 de gener un 74% més cara que una dècada abans. Queda clar, doncs, que estem davant d’una manca de finançament del sistema, no davant d’una escassa aportació dels usuaris. De cara al 2012 aquesta augmentarà fins al punt que aquells que viatgin en transport públic sufragaran, de mitjana, un 47% del cost del mateix de forma directa. Acabarà així l’època en què l’Administració es feia càrrec del 60%, aproximadament, del cost d’aquest servei i l’usuari finançava el 40% restant, amb la intenció d’assolir a mitjà termini una aportació a parts iguals entre ambdós.
Respecte al finançament del sistema, cal dir a més que en els darrers anys l’aportació de l’Estat ha anat disminuint paulatinament, per la qual cosa, per quadrar els números, al 2012 tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona destinaran més recursos econòmics.
Per altra banda, la difícil situació financera actual ha obligat aquest any a moltes empreses operadores a endeutar-se per fer front a les despeses corrents, la qual cosa, a llarg termini, resulta insostenible. En conseqüència, és necessari estimular la demanda dels usuaris habituals, reduir els costos operatius i, per últim, aprovar una llei de finançament del transport públic que prevegi que els cotxes han d’assumir les externalitats que generen (embussos, contaminació, accidents…) i aportar recursos al sistema.
És necessari un canvi de mentalitat
Fa unes setmanes la PTP va proposar al Departament de Territori i Sostenibilitat crear un abonament mensual, batejat com a T-Ambiental, de viatges il·limitats de 3 o de 6 zones al preu de 51 i 100 euros, respectivament, amb el qual s’afavoriria als usuaris habituals del transport públic, a aquells que fan desplaçaments amb un nombre variable de zones i a aquells que viuen o treballen fora de la primera corona. Aquest abonament podria haver servit com a mesura compensatòria davant l’augment general de tarifes aprovat de cara al 2012, però malauradament aquesta idea va ser desestimada.
A més, cal dir que les Administracions Públiques estimulen la compra de vehicles, però no es fomenta com s’hauria de fer la mobilitat sostenible. A la important pujada del transport públic cal sumar l’encariment del bicing a partir de l’1 de gener, ja que la quota anual passarà de 35 a 44 euros (+25%). En canvi, de cara a l’any que ve s’han establert descomptes d’entre un 3% i un 7 % en l’impost de vehicles de tracció mecànica, així com la gratuïtat de l’àrea verda d’aparcament per als residents que no hagin estat sancionats durant el 2011. Per altra banda, tot i que l’any vinent els peatges de les autopistes pujaran els seus preus un 5%, aproximadament, hi haurà descomptes, que poden acumular-se, per als vehicles VAO, per als menys contaminants i per als usuaris habituals de la via, per la qual cosa poden arribar a estar totalment exempts del seu pagament. Així mateix, tot i la crisi, es continuen construint grans infraestructures viàries, com l’autovia entre Vilanova i la Geltrú i Manresa, es creen peatges a l’ombra i es manté el Plan Prever per a la substitució de vehicles.
Aquesta és la meva opinió sobre el sistema tarifari actual i el què jo faria, que és implantar un sistema com el de l’Strippenkaart holandesa, en què es cobrenzones travessades i no viatges: http://arnaucc.blogspot.com/2011/09/lstrippenkaart-un-sistema-tarifari.html
D’aquesta manera, amb una T-10 (que vol dir 10 zones), es podrien fer 10 viatges d’una zona (exemple: en metro), 3 viatges de 2 zones, un de 3 zones i 1 d’una zona… I així amb un abonament podries fer tot tipus de viatges sense perdre-hi res (si fas un viatge de dues zones amb una T-10 de 6 zones, no acabes de fer servir el bitllet però es gasta).