Com es pot augmentar la seguretat dels vianants?

Fa unes setmanes l’Ajuntament de Barcelona va fer balanç sobre la sinistralitat dels vianants. Segons les dades que es van donar a conèixer, al 2011 es van produir prop de 1.200 atropellaments a persones que anaven caminant, de manera que 13 dels 31 morts en accidents de trànsit a la ciutat comtal eren vianants. Les estadístiques per al 2012 no són massa encoratjadores ja que de gener a maig el nombre de vianants que han mort s’ha doblat respecte al mateix període de l’any anterior, en passar de 5 a 10 víctimes mortals.

Així, doncs, si no protegim adequadament l’element més dèbil, el vianant, correm el perill de desincentivar la forma més natural, ecològica, sana i barata de desplaçar-se. No s’ha d’oblidar que al llarg de l’any es realitzen pràcticament 2.500.000 desplaçaments a peu a Barcelona, els quals representen el 31% del total de desplaçaments interns. Pot permetre’s la nostra ciutat renunciar a una mobilitat tan beneficiosa per al conjunt de la societat?

Les mesures que s’adoptaran

Per millorar les dades obtingudes, l’Ajuntament va anunciar una sèrie de mesures que haurien de contribuir a reduir el nombre d’atropellaments en què es veuen implicats els vianants. Així, preveu estendre les zones 30, ampliar la durada dels semàfors, millorar l’accessibilitat, potenciar els controls de velocitat amb ràdars mòbils, dur a terme campanyes de prevenció i de formació a les escoles i crear nous camins escolars. En aquest sentit, Barcelona disposa actualment de 9 camins escolars que donen servei a 36 centres educatius i s’està treballant ja en altres 5 per arribar a un total de 52 centres. No obstant, l’objectiu per a aquest mandat és encara més ambiciós, ja que s’aspira a que un total de 80 escoles comptin amb camins escolars en acabar la legislatura.

Altres mesures que s’haurien d’adoptar

Tot i que totes les actuaciones anunciades per l’Ajuntament de Barcelona per millorar la seguretat dels vianants ens semblen positives, considerem que també convindria dur a terme altres mesures que sens dubte contribuirien a donar més seguretat a aquells que van a peu. Són aquestes:

Esquema actual dels passos de vianants i, al costat, la nostra proposta, amb aparcaments per a motos.

– Ampliar les voreres reduïnt la distància a recórrer al pas de vianants, quan es permet l’aparcament a la calçada. Així, aquells que fossin a peu només haurien de compartir amb els cotxes l’espai habilitat com a carrils de circulació, però no el destinat a aparcament. Aquesta petita actuació, que no afectaria a la fluïdesa del trànsit, donaria, en primer lloc, més visibilitat als vianants. A més, en cicles semafòrics curts els vianants més lents, com la gent gran, no començarien recorrent en verd un tram poc perillós i en vermell, els carrils de circulació. Així mateix, aquesta mesura evitaria que els conductors tinguessin la temptació d’aparcar “un momentet” sobre el pas de vianants. Per altra banda, així s’acabaria amb el risc que qui estigués aparcant el cotxe just davant o darrere del pas de vianants pogués atropellar algú. Finalment, aquesta mesura evitaria que els vianants baixessin a la calçada amb el semàfor encara en vermell per guanyar temps en creuar o per veure si venen cotxes.

– Habilitar aparcaments per a motos a la calçada, just abans dels semàfors, per augmentar la visibilitat dels vianants en evitar que poguessin aparcar en aquesta zona furgonetes o monovolums. Així, els vianants podrien veure millor si venen cotxes, i els conductors veurien si creuarà alguna persona. De pas, aquesta mesura ajudaria a treure motos de la vorera i a retornar aquest espai als vianants.

– Instal·lar semàforos amb compte enrere als carrers amb més trànsit, de manera que els vianants sapiguessin quant de temps tenen per creuar i, així, poder decidir si prefereixen passar quan disposin del cicle semafòric complet, i no haver de córrer en l’últim tram. Avui per avui, només 7.000 dels més de 15.000 passos de vianants que té Barcelona compten amb semàfor i a vies com l’Avinguda Diagonal, la Meridiana, la Gran Via de les Corts Catalanes o el Carrer Aragó, per exemple, convindria que moltes interseccions tinguessin semàfors amb compte enrere.

– Implantar en alguns semàfors un sistema de detecció de vianants mitjançant una càmera amb raigs infrarrojos, per tal de donar-los prioritat de pas quan s’ubiquin en un determinat punt. Amb aquest sistema, que funciona amb èxit en algunes ciutats franceses, el semàfor estaria sempre verd per al cotxes i únicament canviaria quan un vianant estigués situat sobre una determinada zona de la vorera, esperant que se li autoritzi per creuar. Així, la fluïdesa del trànsit no es veuria afectada i el temps d’espera per als vianants seria pràcticament nul, ja que disposarien de semàfor verd en qüestió de segons.