Cotxes oficials: estalvi, mobilitat sostenible o populisme?

www.mesvilaweb.cat

Alguns representants polítics -pocs- han anunciat darrerament que renuncien als cotxes oficials que els corresponen en funció de la representació obtinguda a les passades eleccions municipals i autonòmiques. Podria semblar que la decisió tindria a veure d’alguna manera amb el foment i la promoció del transport públic, com una manera de donar exemple als ciutadans. No obstant, sovint el principal motiu que ha portat a anunciar aquesta renúncia és l’austeritat, la necessitat de retallar despeses innecessàries.

En algún cas, a més, les declaracions al respecte dels polítics donen la sensació de cert desconeixement o fins i tot de menyspreu cap a la mobilitat sostenible. Potser, si els polítics anessin en vehicle compartit, en bus o en tren, com fan milers de persones cada dia, podrien sentir-se més a prop de les necessitats dels ciutadans.

Es pot prescindir dels cotxes oficials? És raonable o populista?

Podem arribar a la conclusió que una proposta d’aquestes característiques té una mica de tot. Actualment l’ajuntament de Madrid és l’únic de tota Espanya, a excepción dels del País Basc, que disposa d’un cotxe oficial i d’un escorta per a cadascun dels regidors que formen la corporació. Aquesta mesura ve arrastrada dels anys noranta, quan l’alarmant situació que provocaven les amenaces terroristes va obligar a cuidar al màxim la seguretat. Actualment, la realitat és motl diferent i potser la seguretat no sigui motiu suficient per mantenir flotes clarament exagerades.

www.rtve.es

La sol·licitud per tant de reduir la despesa en cotxes oficials pot ser raonable. Potser no és necessari que cada regidor tingui un cotxe personal a la seva disposició en tot moment. Però convé no caure en discursos populistes sense tenir en compte tots els factors. És evident que no es pot prescindir totalment dels cotxes oficials, ja que en moltes ocasions aquests poden ser necessaris per diverses raons: protocol, agenda, o fins i tot seguretat. A vegades les despeses de seguretat que genera un polític que decideix moure’s en metro en lloc de fer-ho en cotxe oficial poden ser molt superiors a les d’un altre que prefereix anar darrera dels seus vidres tintats.

La solució la trobaríem en un punt intermig: una petita flota que garantís la mobilitat dels càrrecs públics en l’exercici de les seves funcions podria ser suficient. És normal que un regidor necessiti disposar d’un cotxe per assistir a un lliurament de premis, però no ho és que l’utilitzi per anar a la perruqueria.

I això té a veure amb la mobilitat sostenible?

No directament, però sí en certa mesura. A una ciutat per la que circulen a diari centenars de milers de cotxes, tenir 20 o 50 vehicles oficials circulant és una dada irrellevant. Correríem el risc de caure en un discurs populista o demagògic si pretendíssim arribar a la conclusión que la millora de la mobilitat passa per carregar-se de cop aquests vehicles. Com hem dicho, moltes de les tasques que exerceixen els nostres representants fan fonamental la seva existència.

Però sí és molt important per a la promoció del transport públic que aquells que tant ens parlen d’ell donin bon exemple als seus ciutadans. No es pot dir que s’ha de deixar el cotxe a casa i que aquells que ens ho demanen no ho facin ells mateixos. Per allò que “una imatge val més que mil paraules”, i encara que sigui per donar exemple i generar confiança,els nostres càrrecs electes haurien d’utilitzar les xarxes de transport públic de manera més o menys habitual. Així aconseguirien a més un contacte més directe amb la gent i un coneixement en primera persona de les nostres necessitats. Aquests gestos han demostrat sempre la seva importància, des del bany de Fraga a Palomares fins a les recents degustacions públiques de cogombre.

Animem per tant als diputats i regidors que han estat escollits recentment que, sense renunciar als seus vehicles, baixin de vegades a la realitat del transport público, la bicicleta o el saludable passeig.