Molts ciutadans de Barcelona a les darreres setmanes hauran vist, i potser sofert, les obres que s’estan duent a terme a l’encreuament del Carrer Aragó amb el Passeig de Gràcia. Com que el cartell indica que es tracta d’una reforma de l’estació de Passeig de Gràcia d’Adif, probablement imaginareu que les obres milloraran l’intercanviador del mateix nom.
Doncs malauradament no: l’interminable passadís de connexió entre L4 i L3, que permet els usuaris de l’L2 i l’L4 anara a l’L3 i a Rodalies i viceversa, no és objecte de cap remodelació.
Aquest llarg passadís continuarà durant molts anys penalitzant els transbordaments en aquest intercanviador i sorprenent els usuaris primerencs amb la seva longitud. Però aquest passadís amaga un secret que es va desvetllar al blog redferroviariabcn.blogspot.com fa uns anys.

Secció del Passeig de Gràcia amb el Carrer Diputació, on es veu que el passadís ocupa part del que abans era aparcament
I és que, com es mostra a les imatges, obtingudes de l’esmentat blog, el passadís forma part de la planta de l’aparcament subterrani que és sota el Passeig de Gràcia.

Muntatge fotogràfic que demostra la continuïtat de les bigues del sostre a ambdós costats de la paret
Aquest aparcament va ser inaugurat el 29 de setembre de 1967, quasi dos anys abans que s’adjudiquessin les obres de l’L4 a la zona. Així que els responsables d’aquesta obra es van trobar una «barrera» subterrània entre la nova estació de L4 i l’estación de L3. Tal com es mostra en la següent figura, l’aparcament s’interposa en el traçat òptim del passadís d’unió entre estacions, aquell que minimitzaria el recorregut del transbordament.

Planta del Passeig de Gràcia entre Aragó (esquerra) i Gran Via de les Corts Catalanes (dreta) amb les infraestructures subterrànies indicant el traçat òptim del passadís de correspondència
Per això es projectà i s’executà la correspondència entre les dues estacions generant un vestíbul per a cadascuna d’elles als extrems de l’aparcament que es van unir per l’interior d’aquest.
Tot i existir un projecte de reforma d’aquest passadís, l’execució del mateix, que depèn de la Generalitat, no està programat, així que encara ens queden anys d’interminable passadís.


Moltes felicitats per aquest article. Recordo que aquesta problemàtica me la van explicar a classe. Una vegada més, el cotxe ens aplasta.