La veritat sobre el bus de Barberà

Fa unes setmanes us vam parlar de que l’ajuntament de Barberà del Vallès havia anunciat la supressió de les línies 2 i 3 del seu bus urbà, adduint el seu escàs ús, per dedicar als aturats els 300.000 euros que s’estalviarien amb aquesta mesura. A primera vista semblava una decisió lògica i adequada, però… realment és així? 

Fins i tot aquells que defensem decididament el transport públic arribem a comprendre que pot resultar positiu eliminar una línia. Per exemple, quan el seu recorregut coincideix àmpliament amb un altre mitjà de transport públic més competitiu o quan el nombre d’usuaris és manifestament baix i no es presta un servei d’interès social. Amb el que no combregarem mai, però, és amb les actuacions i lectures interessades, amb les tergiversacions, amb la manca de transparència i amb les mitges veritats que estan a un pas de convertir-se en un engany a la ciutadania. I en aquest cas, com veurem a continuació, no tot és tan evident com l’ajuntament ens va fer creure… Veiem-ho:

Un anunci fet en ple agost

La primera de les nostres crítiques ve pel fet que s’aprofités el mes d’agost per anunciar la supressió d’aquestes línies. És a dir, la decisió es va fer pública quan les línies 2 i 3 no funcionaven (a l’agost no circulen) i quan la inmensa majoria dels seus usuaris estava de vacances, per la qual cosa molts d’ells no només no es van assabentar d’aquest fet fins que, en arribar setembre, van intentar utilitzar aquestes línies, sinó que tampoc van poder buscar alternatives ni demanar explicacions a l’ajuntament o formular queixes amb la finalitat que pogués reconsiderar-se a temps la decisió.

Uns índexs d’ús que no reflectien tota la veritat

Un altre dels elements qüestionables (potser el més qüestionable) és el de les dades de passatge que es van facilitar quan es va fer pública la decisió de suprimir les línies 2 i 3 de bus urbà. Segons va manifestar el consistori, a la línia 2 tan sols es venien 2 bitllets al dia, mentre que a la línia 3 s’expendien, de mitjana, 40 bitllets.

Cal posar de relleu, per començar, que ambdues línies enllaçaven amb l’estació de Rodalies de Barberà del Vallès, la qual cosa les convertia en serveis d’aportació i, en conseqüència, sembla lògic pensar que la major part dels seus usuaris no adquirissin bitllets senzills (no integrats) a l’interior de l’autobús, sinó títols de transport multiviatge o abonaments mensuals (sí integrats) a les màquines d’autovenda de l’estació de tren. Que no compressin bitllet al bus, doncs, no vol dir que no utilitzessin el servei. De fet, els usuaris de la línia 3 entre les 7 i les 8 del matí ens han manifestat que l’autobús sovint anava ple en aquesta franja horària.

En definitiva, sembla que l’ajuntament va comentre el “petit” error de parlar únicament dels bitllets venuts a l’interior del bus i no del nombre de validacions efectuades. És, per fer-nos una idea, com si a l’hora de calcular quanta quilòmetres fem cada any amb el nostre cotxe només tinguéssim en compte els que recorrem per anar a la feina, però no els que efectuem durant les vacances d’estiu, en fer encàrrecs, en anar de compres o a un multicinema o a les escapades de cap de setmana.

De fet, segons hem pogut saber després, la línia 2 registrava cada mes unes 2.000 validacions (3 de promig per expedició), mentre que la línia 3 aconseguia unes 2.500 validacions al mes (de mitjana, 9 viatgers per expedició). 2.000 i 2.500 validacions al mes i no 2 i 40, com ens van voler fer creure.

El llenguatge utilitzat en el seu dia per l’ajuntament estava tan calculat i la diferència entre un concepte i l’altre pot arribar a passar tan desapercebuda si se saben triar bé les paraules que quasi tots, fins i tot algun diari, vam caure en la trampa i vam arribar a la conclusió, equivocada, que ni una línia ni l’altra era utilitzada per més de 40 persones al mes. Si, com sembla, l’ajuntament volia que tots mosseguéssim l’ham, realment va estar a punt d’aconseguir-ho…

Però hi ha més. ¿Com és possible que, quan en el seu dia li vam demanar a l’àrea de mobilitat de l’ajuntament les dades relatives al passatge de les dues línies suprimides, no disposés des del primer moment d’aquestes i trigués un parell de dies en aconseguir-les? Potser va ser una decisió basada en qüestions polítiques i no tècniques?

Una supresió anunciada (d’amagatotis)

El pitjor de tot és que el PSC, el partit en què militen tant l’alcaldessa com el regidor de Mobilitat, portava a l’apartat relatiu a transport públic del programa electoral amb què va concórrer a les passades eleccions municipals un punt en què, de manera molt subtil, deixava entreveure la possibilitat de reduir o fins i tot suprimir el servei en aquelles línies en què la demanda no s’ajustés a l’oferta. Concretament, afirmava: “Treballarem per la racionalització del sistema de transport públic urbà i interurbà ajustant l’oferta a la demanda”.

Contràriament al que podria semblar a primera vista, amb això no volia dir-se que es potenciarien les línies amb més demanda, sinó tot el contrari. Lluny sembla quedar, doncs, la concreció del programa electoral que aquest mateix partit va presentar quatre anys abans. Llavors, és a dir, l’any 2007, el PSC anunciava: “Reordenarem i reforçarem els serveis existents de transport públic: nova línia d’autobús de circumval·lació de la ciutat, reforç de la línia d’autobús a la Universitat Autònoma, millora de les línies d’autobús als polígons industrials i de serveis, foment de la intermodalitat de l’estació dela Renfe”.

Per a més inri, el programa electoral del PSC a les darreres eleccions municipals incloïa un apartat titulat “L’ocupació, la nostra prioritat”. ¿Potser eliminar un autobús que resulta imprescindible per accedir als polígons industrials per a aquells que no disposen de cotxe és la manera de promoure que els treballadors conservin la seva feina?

Per si això fos poc, el regidor d’Hisenda i Serveis Econòmics de Barberà del Vallès, Xavier Garcés, en donar-se a conèixer la supressió de dues de les tres línies d’autobús urbà de la ciutat, va manifestar que aquesta “s’hauria d’haver fet molt abans”. Molt abans? Abans del 22-M, potser? Per què no va tenir el valor de dir-ho públicament durant la campanya electoral? No… Pel que sembla, resulta més digne callar i esperar a guanyar les eleccions.

En definitiva, doncs, la tàctica que ha utilitzat el PSC amb els seus votants en aquest afer pot calificar-se com un engany en tota regla, sent CiU, com a soci de govern municipal, un còmplice probablement involuntari.

L’excusa dels aturats

Si abans parlàvem que, segons el PSC, l’ocupació era la seva prioritat de cara a les eleccions del 22-M, ara volem posar de relleu que l’ajuntament intenti escudar-se en ajudar als aturats sense tenir en compte que aquells que tenen feina poden veure’s obligats a renunciar als seus llocs de treball per no disposar d’un bus que els porti fins als polígons industrials. Això, per no parlar dels llocs de feina que es perden en suprimir dues línies d’autobús (conductors, personal de manteniment, personal de recursos humans, etc.) o del fet que prop del 50% dels catalans en edat de treballar no disposen de carnet de conduir, per la qual cosa no podrien optar als llocs de treball que existissin als polígons de Can Salvatella i Santiga, per no disposar aquests d’un transport públic adequat a les seves necessitats. Aquesta és una bona mostra que el transport públic és un element que cohesiona la societat.

Unes alternatives qüestionables

Com a alternatives a la supressió anunciada per l’ajuntament de Barberà del Vallès es proposava als usuaris afectats compartir cotxe o agafar la línia 621 d’Autocars Font que, amb 3 úniques expedicions per sentit, davant les 13 expedicions diàries que tenia la línia 3, uneix els polígons Can Salvatella y Santiga amb Barcelona, Montcada i Reixac i Ripollet.

Per començar, compartir cotxe pot resultar molt interessant, però per fer-ho és imprescindible comptar amb almenys un cotxe i que coincideixin els horaris, l’origen i el destí del viatge. Per això no és una alternativa a la que puguin recórrer tots els treballadors.

Tampoc el bus de Font és una alternativa a la que puguin acollir-se la immensa majoria dels treballadors, ja que la línia 3 era utilitzada especialment per veïns de Barberà del Vallès i de Sabadell, per la qual cosa es veurien obligats a utilitzar el tren de Rodalies fins a Sant Andreu Arenal per agafar a Fabra i Puig alguna de les poquíssimes expedicions diàries que circulen de la línia 621. Així, qui entrés a treballar abans de les 14:00 hores hauria d’agafar el tren cap a Barcelona poc abans de les 23:30 hores… del dia anterior!

Passivitat per part de l’ajuntament

Tot i que l’ajuntament es va comprometre a l’agost a estudiar amb l’ATM i amb Sarbus la millora de la línia 1 amb la finalitat que pròximament algunes de les seves expedicions prestessin servei als polígons industrials de Can Salvatella i Santiga, el cert és que a dia d’avui, pràcticament un mes després d’aquest anunci, no s’ha materialitzat aquesta qüestió.

Tampoc l’ajuntament sembla haber contestat fins ara cap de les queixes formulades sobre aquest afer pels usuaris. Dóna la sensació, doncs, que l’ajuntament intenta guanyar temps per tal que els treballadors es vagin buscant alternatives i poder tancar el tema en fals, sense aportar cap solució.

Potser no té intenció de respondre als missatges dels ciutadans? ¿Respondrà amb missatges genèrics, iguals per a totes les persones que s’hagin queixat, i manifestarà la necessitat imperiosa de suprimir el servei? Tornarà a recórrer a dades que no reflecteixen tota la realitat? ¿Utilitzarà només bones paraules i excuses que, com estem demostrant, no tenen una base sòlida?

Excessiva diligència per part de Sarbus

Pel contrari, i amb això acabem, l’actitud de Sarbus (l’empresa que gestionava les línies 2 i 3 de Barberà del Vallès) ha estat, segons la nostra opinió, excessivament diligent, ja que pocs dies després de l’anunci de la supressió va decidir repintar els autobusos sobrants amb els colors corporatius del servei que ofereix a Cerdanyola del Vallès, amb la finalitat d’incorporar-los a aquesta flota. També es van eliminar de seguida els rètols i els horaris de les línies 2 i3 a les diferents parades. En el seu lloc es va col·locar un avís en què s’advertia de la supressió del servei.

Seria d’agrair, doncs, que tan alt grau de diligència arribés també a l’ajuntament de Barberà del Vallès i es restablís com abans millor el servei a la línia 3, com hem manifestat reiteradament en aquest blog i a través dela PTP.

Entre tant, continuem donant tot el nostre suport als treballadors afectats i treballem per difondre per tots els mitjans possibles aquest atropellament. Probablement molt aviat us podrem donar més detalls al respecte.