Presentem avui a la secció “L’ascensor” la segona tongada de valoracions sobre algunes de les qüestions relacionades amb la mobilitat que han estat notícia durant les darreres setmanes.
En aquesta ocasió atorguem l’ascensor que puja a Tramvia Metropolità per haver informat els seus usuaris a través dels indicadors interiors dels combois sobre el tall que el passat 16 de març es va produir a la línia L5 de metro com a conseqüència del descarrilament d’un tren sense passatgers. Malauradament, tot i els importants avenços que durant els darrers anys s’han produït en altres àmbits per tal d’oferir una visió global del transport públic (essent la integració tarifària l’exemple més clar de tots), els operadors continuen resistint-se, en general, a informar sobre les incidències que tenen lloc a la resta de mitjans de transport, sense ser conscients de la importància de fer-ho per tal que els usuaris afectats puguin buscar alternatives com abans millor.
Per altra banda, l’ascensor que ni puja ni baixa recau avui en l’Autoritat del Transport Metropolità i té relació amb la rebaixa d’un 5% en les tarifes del transport públic des del passat 1 d’abril i fins el proper 30 de juny. Des d’ecomovilidad.net Barcelona, tot i haver-nos mostrat a favor d’aquesta mesura, volem posar de relleu dues qüestions que ens porten a donar a l’ATM l’ascensor que no es mou. En primer lloc, cal recordar que serà el Ministeri de Foment, i no el Departament de Territori i Sostenibilitat, qui finançarà el 100% d’aquesta rebaixa. Per tant, als responsables de Territori i Sostenibilitat i de l’Autoritat del Transport Metropolità se’ls pot felicitar per la seva capacitat negociadora, però no per haver fet un esforç econòmic per promoure l’ús del transport públic. Per altra banda, creiem que amb aquesta rebaixa a les tarifes s’ha perdut l’oportunitat, com ja vam explicar, d’establir un sistema gradual de descomptes que beneficiés sobretot a les persones que habitualment es mouen de manera sostenible.
Per últim, l’ascensor descendent és, en aquesta ocasió, per a Rodalies de Catalunya per la manca de seguretat que pateixen amb massa freqüència els seus usuaris, sobretot en determinades línies i franges horàries, i que s’ha posat de manifest recentment arran de la dissortada mort divendres passat d’un vigilant de seguretat a l’estació de Castelldefels i d’altres agressions durant el cap de setmana a Mataró i Vic. Sens dubte, cal prendre mesures preventives que resultin dissuasives per a aquells que cometen actes vandàlics de tot tipus als diferents mitjans de transport. A ecomovilidad.net Barcelona pensem que la presència policial a la xarxa de transport públic no hauria de ser un fet puntual i anecdòtic.
Ajudaria a considerar-se carrer que no es tanquessin les estacions amb tanques i validadores. Si a altres llocs es pot i aqui es feia, perqué ja no val?
Completamente de acuerdo contigo, Ricard. Corren malos tiempos para «lo público» y parece que muchas personas (no solo políticos, sino también ciudadanos de a pie) no lo saben valorar. Hoy no se invierte lo que debiera y mañana lamentaremos las consecuencias…
La manca de seguretat a Rodalies de Catalunya és responsabilitat dels polítics, no dels operadors. Cal entendre, d’una vegada per totes, que els transports públics són un perllongament del carrer, i que l’operador no podrà assumir una seguretat equivalent a la que tenim als nostres carrers i xarxa viària, dotada d’una seguretat infinitament superior en termes de qualitat i professionalitat: la policia pública.