Què hem guanyat amb els talls d’aquest estiu?

Quasi sempre s’aprofita que a l’estiu la ciutat queda mig buida per dur a terme les actuacions urbanístiques i les millores que tenen un impacte més gran. I aquest any no ha estat una excepció. Concretament, aquells que hem estat a Barcelona durant aquest mes hem comprovat que les línies L2, L9 i L10 de metro, les línies R1, R2, R2 Nord, R2 Sud, R3 i R4 de Rodalies, així com el servei del bicing, s’han vist alterats, per un motiu o altre.

Ara que totes aquestes interrupcions han acabat, repassem en què han consistit les diferents intervencions que s’han dut a terme, quines alternatives s’han ofert a la ciutadania i fins a quin punt els usuaris del transport públic ens veiem recompensats a mig i llarg termini amb un millor servei arran d’aquestes interrupcions. 

El tall a la línia L2 de metro

Aquest va tenir lloc, com recordareu, del 8 al 28 d’agost entre les estacions Artigues-Sant Adrià i Badalona Pompeu Fabra. Les principals alternatives que s’oferien a la ciutadania durant aquests dies van ser un servei especial d’autobusos amb parada a les estacions afectades, les línies T5 i T6 del Trambesòs i la línia L10 de metro.

Aquesta interrupció va tenir lloc per la necessitat de dur a terme obres de manteniment i millora de les vies. Concretament, durant el tall es va substituir el canvi d’agulles a l’estació Pep Ventura i es va rehabilitar un tram de via que abans de la inauguració de l’estació Badalona Pompeu Fabra era la cua de maniobres de la línia L2 i que actualment acull ja la circulació convencional de trens, per la qual cosa té un ús més intensiu i, en conseqüència, requereix un manteniment més gran.

El tall a les línies L9 i L10 de metro

Els dies 16, 17, 23, 24 i 29 d’agost, a partir de les 22:00 hores i fins el final del servei, van romandre tancades les línies L9 i L10 de metro per poder dur a terme les proves de circulació dels trens automàtics que funcionen en elles arran de la posada en servei, probablement al setembre, de l’estació Santa Rosa, entre Can Peixauet i Fondo de la línia L9. Les alternatives per als usuaris afectats van ser un servei especial d’autobusos entre les estacions afectades, així com les línies L1, L2 i L5 de metro i les línies R3 i R4 de Rodalies.

Per això, calia reprogramar el sistema de circulació automàtica tant a la línia L9 com a la L10 per tal d’incloure la parada a Santa Rosa, dur a terme les pertinents proves de circulació i, ja de matinada, tornar a programar la línia sense tenir en compte aquesta estació, de manera que a partir de les 5 del matí, quan obrís novament el metro, pogués funcionar amb normalitat.

Cal tenir en compte que, degut a la ralentització de les obres públiques arran de la crisi econòmica, la inauguració de l’estació Santa Rosa serà una de les més rellevants en matèria de transport públic dels propers mesos o, fins i tot, anys.

El tall a Rodalies

Aquest ha estat, sens dubte, el tall més important que hem patit aquest any els usuaris del transport públic i s’ha degut a les obres de cobertura de les vies de tren en l’accés sud a Barcelona. Les administracions i ens públics responsables, d’una o altra manera, d’aquesta obra són l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Fomento i Adif. Per dur a terme aquestes obres, durant 24 dies, concretament entre el 4 i el 27 d’agost, van romandre fora de servei els trams de Rodalies compresos entre les estacions de Sants, L’Hospitalet de Llobregat i Bellvitge.

Per minimitzar els inconvenients que aquesta interrupció causava a uns 150.000 passatgers cada dia es va dissenyar un important pla de transport, que va obligar a modificar els horaris i els recorreguts de les línies de Rodalies i a establir rutes alternatives a través de les línies L1 i L5 de metro i de la línia Llobregat-Anoia d’FGC, així com un servei especial d’autobusos entre Sants i l’aeroport. Així mateix, es van crear equips d’informació, atenció al client i seguretat, en què treballaven 104 persones per torns. Per vetllar pel bon funcionament d’aquest dispositiu es va constituir una comissió de seguiment en què van participarla Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, l’ATM, Rodalies, Adif, TMB i FGC.

Els objetius que es persegueixen amb les obres que des de l’any 2005 es porten a terme entre l’estació de Sants i el terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat són reduir els sorolls i les vibracions que ocasionen els combois als barris de Sants, Sants-Badal i La Bordeta, crear un ampli espai públic sobre les vies de tren, que tindrà forma de rambla enjardinada de 700 metres de longitud, amb escales mecàniques, rampes i ascensors, i millorar la permeabilitat entre els barris abans citats.

Després de diversos anys d’obres per cobrir les vies de la línia L1 de metro al seu pas per Mercat Nou i per fer arribar, costés el que costés, l’AVE a Sants, actualment es treballa en la cobertura de les vies d’Adif, per la qual cosa s’ha construit un mur pantalla, s’ha desmuntat la catenària flexible, s’han col·locat bigues i lloses prefabricades a la nova coberta i s’ha muntat catenària rígida. Més endavant, si la crisi econòmica no ho impedeix, es preveu urbanitzar la coberta i els espais annexos i, ja a L’Hospitalet de Llobregat, construir un gran intercanviador a Torrassa, en què confluiran Rodalies i les línies L1, L9 i L10 de metro, i soterrar les vies de tren entre Santa Eulàlia i Bellvitge.

Les actuacions dutes a terme fins el moment han suposat, només a la ciutat de Barcelona, una inversió de 39 milions d’euros, mentre que les que estan en execució actualment sumen 34 milions més. En definitiva, com ja vam explicar en el seu dia, una actuació urbanística d’aquesta envergadura es financia amb recursos públics assignats suposadament al transport públic. La substitució de la catenària flexible per catenària rígida és l’única actuació que s’ha dut a terme durant el tall a Rodalies d’aquest estiu que realment suposarà una millora per als usuaris del transport públic, ja que contribuirà a reduir les incidències ferroviàries. Però… realment calia gastar tants milions d’euros per aconseguir-ho?

El tall al servei del bicing

Finalment, entre el 19 i el 22 d’agost van estar fora de servei totes les estacions del bicing per canviar el sistema informàtic. Així, es va actualitzar el hardware, el software i el centre de processament de dades i es van introduir canvis a les aplicacions i a la migració de dades. Amb aquesta actuació, que va afectar als 25.000 usuaris que diàriament utilitzen el servei de bicicleta pública a la nostra ciutat i que es va produir després de l’intent frustrat de l’estiu passat, ha de millorar la fiabilitat del sistema i donar més estabilitat a la comunicació entre servidors i estacions. Amb aquesta millora, Clear Channel, l’empresa que gestiona aquest servei, aspira a que el bicing creixi no tant en abonats i estacions, sinó en nombre d’usos de les bicicletes.

Conclusions

Com hem pogut comprovar, les interrupcions que hem patit durant aquest mes han servit o serviran per millorar, en major o menor mesura, les alternatives que ens ofereix la mobilitat sostenible. Ara que ha tornat la normalitat podem, sovint sense saber-ho, beneficiar-nos d’aquestes millores.