Com l’any passat, ecomovilidad.net Barcelona vol estar present a la celebració de la Diada de Sant Jordi.
Per això aquest any, aprofitant que se celebra l’Any Maragall per commemorar el centenari de la mort de l’escriptor i poeta Joan Maragall i que una estació de les línies L4 i L5 de metro està dedicada a ell (encara que molta gent no en sigui massa conscient), us suggerim la lectura d’un text d’aquest autor, que us reproduïm a continuació.
En ell, Joan Maragall parla de l’anomenat tren de Sarrià, és a dir, de la línia amb tracció a vapor inaugurada al 1863 per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià per unir aquestes dues poblacions (recordem que, llavors, l’actual districte era un municipi independent). Aquesta línia, que avui és gestionada per FGC, va ser electrificada al 1905, circumstància sobre la qual parla Joan Maragall. Esperem que gaudiu amb les vivències que narra:
L’ÚLTIM XISCLE
L’altre vespre, devia ésser per lla un quart de deu, que tot plegat vàrem dir: -Ai, ai, quin xiular més estrany que fa aquesta màquina del carril!- Era un xiular desesperat cap a Sarrià… El cor em va fer un salt. Era l’últim tren de l’últim dia. El tren de Sarrià ja no correria més. L’endemà -ja ho havia llegit en el diari- l’endemà començava la tracció elèctrica. Ja no el sentiríem xiular mai més aquell tren de Sarrià: aquell xiscle erra un adéu; el tren se n’anava no cap a Sarrià, sinó cap a l’eternitat: no el tornaríem a sentir mai més.
I tant que l’havíem sentit! I tant que l’havíem sentit el meu pare, el meu avi, i tants pares i avis i tants nins que ja érem homes. Els nostres fills ja no la sabrien l’alegria del carril de Sarrià; en sabrien d’altres… però aquella no. Aquell xiular prim del tren d’anar a la torre…! (…)
El tren de Sarrià no duia sinó a la torre. Els altres carrils poden dur a la torre; el de Sarrià només duia a la torre. En els altres van emportades juntes moltes menes de cares, moltes menes de cabòries, cap al Clot o cap a París; però el de Sarrià només podia dur -en la seva edat d’or- al país de les torres: a Gràcia, a Sant Gervasi o Sarrià; al petit descans, a la petita alegria, a la petita poesia de la torre petita, amb el jardinet i la glorieta, i la galeria i les persianes verdes, la figureta en el sortidor, i els coets per Sant Joan, i la xocolata amb melindros de les tardes i el pom de flors que un s’emporta, a entrada de fosc, cap al piset de Barcelona. (…)
Per altra banda, us recordem que, com en anys anteriors, TMB organitza durant el dia d’avui diferents activitats per commemorar Sant Jordi. Així, podeu aconseguir exemplars gratuïts del llibre “Històries del bus i el metro”, confeccionat amb alguns dels relats que l’any passat van participar a la quarta edició del Concurs de Relats Curts, o bé podeu apropar-vos a l’estand que s’ha muntat per a l’ocasió a l’estació de metro d’Universitat per tal que alguns dels escriptors més exitosos us signin els seus llibres. Finalment, en aquest mateix estand també podeu lliurar al projecte Donació Miranda 2011 els llibres que ja no llegiu, per fer-los arribar als presos espanyols que són a l’estranger i, d’aquesta manera, apropar la llengua i la literatura a aquells que, per circumstàncies socials o econòmiques, no tenen accés a elles.
Per la seva banda, des del web d’FGC es pot descarregar en format electrònic el llibre «10 viatges», format per un recull de relats breus de diferents autors, amb històries relacionades amb els trens. Així mateix, aquells que utilitzin avui FGC rebran com a obsequi un punt de llibre, mentre que ahir els usuaris del Cremallera de Montserrat van poder aconseguir el primer capítol de la nova novel·la de Martí Gironell, anomenada «L’arqueòleg».
Pots consultar les afectacions en el bus i el reforç que es porta a terme al metro amb motiu de la Diada en aquest enllaç.
Feliç Sant Jordi a tothom!
One thought on “Sant Jordi nos acerca a Maragall”