La pregunta pot semblar absurda, però no ho és. Probablement creus que el títol de transport que empres és el que més s’adequa a les teves necessitats, però si ets dels que utilitzen habitualment el transport públic i acostumes a recórrer a la T-10, hi ha moltes possibilitats que t’equivoquis. A continuació t’expliquem els motius.
Les estadístiques de l’ATM ens indiquen que la T-10 és la targeta més utilitzada, amb diferència, dins de l’ampli ventall de possibilitats que ofereix la integració tarifària. Així, el 60% dels desplaçaments es fan amb una T-10 d’una zona, mentre que un altre 10% dels recorreguts es porten a terme amb una T-10 de més d’una zona. Per tant, en 7 de cada 10 desplaçaments es recorre a un tipus de targeta que en principi només hauria de ser interessant per a aquells que utilitzen el transport públic de manera esporàdica.
Què falla, doncs? En realitat, fallen diverses coses:
– Els descomptes que s’ofereixen amb la T-50/30, la T-Mes i amb d’altres títols per a usuaris habituals són poc atractius respecte als preus de la T-10. Així, per exemple, amb una T-50/30 haurem estalviat un 18,5% en comparació amb el que ens haurien costat cinc T-10. No és aquest un percentatge menyspreable, però els inconvenients que s’han d’asumir en adquirir una T-50/30 tampoc no són pocs.
– Els avantatges no econòmics de la T-50/30, de la T-Mes i de la T-Trimestre, respecte de la T-10, són nuls.
– La integració tarifària, tot i que es va convertir en el seu moment en un importantíssim instrument per fomentar l’ús del transport públic, desincentiva l’adquisició de la T-Mes, ja que abans era la targeta ideal per a aquells que havien d’utilitzar de manera habitual diferents mitjans de transport, en tant que no es penalitzava econòmicament a aquests usuaris, mentre que actualment aquest avantatge l’ofereixen tots els bitllets, tret del senzill.
– El fet d’haver d’afrontar de cop el pagament complet d’una targeta mensual o trimestral pot resultar un important inconvenient per a molts usuaris.
– El risc de perdre una targeta tan cara com la mensual o la trimestral també frena més d’un usuari, ja que no existeix la possibilitat d’anul·lar-la ni de fer un duplicat.
– La possibilitat que, pocs dies després d’adquirir l’abonament mensual o trimestral, deixem de necessitar-lo (per exemple, en quedar-nos sense feina o en veure’ns obligats a agafar una baixa de llarga durada) tambe és un element que poden tenir en compte bastants usuaris, sobretot en el cas de la T-Mes i de la T-Trimestre, ja que són títols de transport que no es poden cedir a una altra persona.
– Molts usuaris no poden predir quants viatges faran al llarg del mes, per la qual cosa prefereixen utilitzar diverses T-10, en lloc de comprar una T-50/30 o una T-Mes, per si amb aquestes darreres acabessin perdent diners.
– Molts altres usuaris no són conscients que habitualment acaben fent més viatges dels que a primera vista podrien pensar. Cal tenir en compte que, a part dels trajectes habituals a la feina o a la universitat, els ciutadans acostumen a desplaçar-se per diferents motius en transport públic: per anar al cinema, al gimnàs, a la biblioteca, a una exposició, a sopar amb amics, al teatre, de compres, a fer un encàrrec o alguna gestió amb l’Administració, a prendre unes copes, a un museu… Alguns d’aquests desplaçaments sorgeixen sobre la marxa, però d’altres sovint es podrien predir i quantificar per avançat, almenys de manera aproximada.
– Sovint no som conscients que una T-50/30 d’una zona, encara que ens permet fer 50 viatges en 30 dies, resulta rendible, comparada amb la T-10 d’una zona, des del moment en què fem 41 viatges al mes. Per tant, encara que un mes només fèssim, per exemple, 42 o 46 viatges amb la T-50/30, ja hauríem estalviat diners. El mateix pot passar amb la T-Mes o amb la T-Trimestre respecte de la T-50/30, tot i que qui s’ha passat ja a la T-50/30 acostuma a ser més conscient de l’estalvi que representen els abonaments creats per a usuaris habituals.
– No són poques les persones que només utilitzen el transport públic dos cops al dia, de dilluns a divendres. A elles, en principi, ja els hi compensaria utilitzar la T-50/30 en lloc de la T-10, ja que farien de l’ordre de 42 o 44 viatges al mes. Això no obstant, quasi tots els mesos tenen un o diversos dies festius, la qual cosa, sumada als ponts i a les vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu (aquestes darreres, sovint, fraccionades), fa que sovint desaparegui el petit marge d’avantatge que a priori tindria la T-50/30 sobre la T-10.
Per tant, et recomanem que, abans d’adquirir una targeta, calculis quants viatges preveus fer durant el proper mes per mobilitat obligada (feina o estudis) i quants per mobilitat no obligada (oci i gestions diverses). Has de tenir en compte que, encara que els desplaçaments per motius de feina o estudis es poden predir fàcilment i el seu nombre probablement no variarà en excés respecte als teus càlculs, els trajectes que són conseqüència de la mobilitat no obligada acostumen a ser més dels que a priori podríem pensar. Un cop calculats els viatges que preveus fer, has de tenir en compte a partir de quants viatges surt a compte cada tipus de targeta i, si dubtes entre dues sobre quina d’elles et convé més, et suggerim que optis per la que t’ofereixi més viatges. Si no acabes de veure-ho clar, pots optar per la targeta de menys viatges i portar un control sobre els trajectes que fas dia a dia. Si durant dos mesos comproves que hauries hagut de comprar la targeta que t’oferia més viatges, la propera vegada no ho dubtis…
De totes maneres, existeixen certs criteris que poden ajudar-te a decidir entre unes targetes i altres. Per començar, si preveus que faràs més de quaranta viatges d’una zona durant un mes, la T-10 no és la targeta que més s’adequa a les teves necessitats. En canvi, si penses que faràs més de 76 viatges, la T-Mes és, a priori, el títol de transport que més et convé. Per últim, si necessites la T-Mes durant diversos mesos seguits serà el moment que et plantegis la compra de la T-Trimestre, o la T-Jove, si ets menor de 25 anys.
En tot cas, és convenient que tinguis present en acabar el mes quants viatges en transport públic has fet realment. Per això, si has utilitzat una T-50/30 i l’has acabat bastant abans de la data de validesa, planteja’t per a la propera vegada passar-te a la T-Mes. De la mateixa manera, et convé comprar-te una T-50/30 si has optat per utilitzar la T-10 i has acabat gastant cinc o més targetes. Per tant, si t’has quedat curt en les teves previsions, ho has de tenir en compte quan estiguis decidint quin tipus de targeta et compraràs la propera vegada.
Recorda, en qualsevol cas, que la T-Mes i la T-Trimestre et donen total llibertat per desplaçar-te d’un lloc a un altre tant com necessitis dins de la seva zona de validesa. Com que t’ofereixen viatges il·limitats, els hi podràs treure molt de partit si les utilitzes per a tots els teus desplaçaments, vagis on vagis i a l’hora que sigui.
Passa’t al transport públic. Sortiràs guanyant!
Caram, no admet comentaris l’altre post. Tant li fa, ja comento aquí.
El primer que cal fer és començar a cobrar l’impost de matriculació no com un fix anual que cal rentabilitzar, sinó per un valor per km recorregut. Encara que el valor mitjà fos el mateix, el conductor es cuidaria de no fer recorreguts inútils.
El segon es veure que la zona verda, tot i que compleix el descoratjar als vehicles de fora de sortir de Barcelona, està encoratjant als barcelonins que treballen fora a tenir cotxe, ja que tenen aparcament barat. Caldria anar enviant aquest cotxes a aparcaments privats i treure’ls dels carrers, que fa brut, ocupa espai i estimula la tinença de vehicle, i plantejar-se si cal un peatge per entrar o sortir.
El tercer és el tema de l’eurovinyeta per camions. Jo apostaria per un sistema que surti per la carretera que surti, el preu per un trajecte (p.e. Barcelona – Alacant) sigui el mateix, aixó hauria de desincentivar anar per nacionals gratuïtes saturades i perilloses havent-hi autopistes, així com la creació de autovies paral·leles. Sería recomenable fer-ho un cop caduquin les concesions.
Dit aixó, millores al transport públic. Segurament sigui recomenable que la 50/30 pasés a ser com a mínim 50/45, o bé 50 viatges a seques.
Seguint amb l’esperit del sistema suïs, l’abonament anual ATM 1 Zona hauria de ser com a molt el preu de 10 mesos de T-MES (510€ anuals, tot i que seria mes acceptable una T-Mes no gaire per sobre dels 40€). Pujar el bitllet senzill força (i a poder ser integrar-lo també), prop de 2€, mantenint la resta de preus. A part, seria recomanable un abonament autonòmic per trens, ni que fos de descompte del 50% als bitllets i que també permetin comprar un bitllet diari per tots els transports. També el bitllet jove 7, que permeti viatges gratuïts de tren de 19H a 7 AM.
El sistema de abonament te força avantatges, en especial si el que es vol es que la gent no tingui que dependre del cotxe. A més permet evitar la necessitat de cancel·ladores, ja que no ni ha bitllets, sinó passis.
Peró també es cert que serà un sistema sempre subvencionat i preus dependents de la generalitat. Així que la millor alternativa que se m’acut per que el sistema sigui més lliure seria crear una targeta moneder recarregable, vàlida a tots els sistemes de transport, i trencar amb els bitllets de preu únic, que cada operador trii lliurement el preu del seu mitjà i que l’usuari decideixi quin farà servir, pagant cadascun d’ells. Així tindrà la llibertat de triar si prefereix pagar més per un transport més car com el metro, però que pot ser més ràpid, el bus, tramvia, o bicing.
Per compensar el possible augment del cost total es podrien establir (per exemple amb els diners procedents del vehicle privat) unes subvencions directes tipus per no tenir cotxe, ser estudiant, a l’atur o bé ser finançat per empreses. Els diners de la subvenció es podrien dedicar al bitllet, o a comprar una bicicleta, o un ordinador per treballar a distància, o a un lloguer més proper a la feina o per fer un sopar, això es cosa de cadascú.
En teoria amb aquest sistema tindríem un transport públic autofinançat i que evitaria mitjans que requereixen obres costoses que no sigui imprescindibles o costos d’explotació no gaire justificats, i beneficiaria en general als usuaris al triar el més convenient en cada cas. Això sí, té com a gran inconvenient una major molèstia que pot requerir cancel·ladores d’entrada i de sortida o bé triar el bitllet manualment (si mes no, fins que s’aconsegueixi uns arcs que puguin cobrar directament de la targeta des de la butxaca).
Són més o menys dos sistemes extrems que permetria tecnologia actual, que admeten milers de formes mixtes, per exemple, pagar un abonament anual bàsic per tenir un preu més baix de bitllet. La qüestió serà trobar una oferta atractiva i eficaç de transport públic, prou barat i útil per l’usuari i evitar un cost gran als contribuents que no tenen o fan servir transport públic.
Ostres, m’ha quedat molt llarg, potser l’hauríem de publicar com article 😛
Muy interesante lo que explicas de Suiza. No conozco el sistema, pero tiene elementos que podrían extrapolarse aquí. Pronto hablaremos de cómo creemos que convendría cambiar el sistema de tarifas, con un sistema menos ambicioso que el suizo, pero que, como éste, permitiría fidelizar al usuario habitual.
Por cierto, tachikomakun, tu olfato no te engaña: estamos ya preparando el artículo sobre las nuevas tarifas y saldrá pronto… Esperamos tus sugerencias y comentarios!
Ya han salido las nuevas tarifas, en cuanto salga el post (que imagino será en breve) haré algún comentario de cómo aumentar la venta de 50/30 con una diferencia de ingresos marginal para la compañia y una mejora sustancial para el usuario.
El problema real es que las rebajas de precios son tan mínimas respecto a la T-10 y las condiciones tan draconianas que no compensan en absoluto hacer un gasto mayor, ni por ventajas, ni casi por comodidad. Otro de los problemas del sistema son las zonas, si tienes una T-50/30 de 4 zonas y haces un trayecto de 2 zonas con el te saldrá mas caro o tendrás que comprar otro billete.
Entiendo que la 50/30 sería la más utilizada si por el precio que tiene fuera o 50 o 30, es decir, o 50 viajes para ir haciendo durante el año o 30 dias sin limite (es decir, la T-Mes). En el primer caso sabes que tendrás un ahorro por billete fijo (y ahorrar comprar una tarjeta cada semana), y en el segundo, que podrás hacer los viajes que quieras por un precio dado (bueno, en los dos te ahorras estar pasando por las maquinas de vending). Entonces puedes elegir si vas a hacer muchos viajes al mes o si vas a hacer muchos viajes, pero cuando te interese, cosa que también hace mas facil cuadrar vacaciones que no pierdas una semana y tegas que tirar de T-10, etc.
Uno de los sistemas mas simples que he visto es el de Lausanne, Suiza. Sólo tiene billetes simples y abonos. Tu puedes conseguir una tarjeta de abono por las zonas que te mueves habitualmente en la que añadir tiempo, puedes cargar mínimo 15 dias, un mes algo más barato, y algunos periodos superiores, creo que máximo un año. A partir de entonces puedes montar todas las veces que quieras dentro de esas zonas (no pagas mas por transportes cortos porque ya has pagado con los largos). Si se quieren hacer mas zonas de las del abono, se pueden comprar suplementos por las otras zonas. Para los billetes simples y suplementos hay maquinas en cada parada, y se puede comprar una tarjeta monedero para no tener que ir carando siempre monedas. Y por último hay billetes «de viaje corto» para 3 paradas con transbordos con precio reducido.
Y no tiene más complicación. Ni siquiera hay validadoras, subes sin mas por la puerta que quieras. El precio del abono mensual es igual al precio de billete necesario para hacer 20 viajes simples al mes (para mayores de 25 años), 30 si se tiene la tarjeta anual de 50% de descuento para tren y muchos otros transportes del pais. Hay que empezar a buscar un método asi de sencillo y valiente, aunque el problema en Barcelona es que seguramente hay medios de transporte demasiado caros en comparacion a otros y el recorrido puede ser algo mayor (el caso de Lausanne sería similar a tres zonas para lo que sería Barcelona y conurbación, aunque las dos primeras tienen el mismo precio, digamos que un billete entre el centro y L’Hospitalet costaría lo mismo que del centro a Badalona, pero de l’Hospitalet a Badalona sería algo mas caro).