Continuem avui reflexionant sobre la idoneïtat i sobre les conseqüències de la rebaixa temporal de les tarifes aprovada per l’Autoritat del Transport Metropolità i que va entrar en vigor divendres passat.
És lògic plantejar-se si realment el descompte del 5% en el preu dels diferents títols de transport farà que augmenti el seu ús. Podem intuir que aquesta rebaixa probablement contribuirà a que s’utilitzi una mica més el transport públic, en detriment del cotxe, tot i que ens fa la impressió que tampoc no provocarà grans canvis en els hàbits de la població. Així, doncs, per a aquells que, per qüestions d’horari o d’ubicació geogràfica, no poden recórrer de forma habitual al transport públic perquè aquest no resulta una alternativa competitiva, tampoc amb les noves tarifes ho serà. De la mateixa manera, qui està acostumat a moure’s per tot arreu en cotxe, difícilment renunciarà a ell per una rebaixa al transport públic del 5%. Per aconseguir-ho, caldria implementar moltes altres mesures: restriccions de trànsit, peatges per accedir a la ciutat, increment del preu de la benzina i dels aparcaments, limitacions horàries als aparcaments, augment significatiu de l’oferta de transport públic, etc.
Per altra banda, ens agradi o no, mantenir el sistema de transporte públic té un cost, molt més elevat del que la majoria de la població imagina. Per això, resulten inviables les propostes que llancen els partidaris del “gratis total”, ja que, d’una forma o altra, haurà de finançar-se aquest. Si, ara per ara l’Administració Pública asumeix un 60%, aproximadament, del cost de gestió d’aquest servei, seria imprescindible augmentar els impostos si pretenguéssim no haver de pagar res per utilitzar el metro, el tren, el bus o el tramvia. És que els usuaris del transport públic no obtenim una contrapartida en fer ús d’ell? No és just, doncs, que paguem almenys una part del cost del servei?
Des d’ecomovilidad.net Barcelona creiem que la reducció temporal de les tarifes del transport públic hauria de ser la punta de llança d’una revisió a fons del sistema tarifari, que rebaixés significativament el preu dels títols de transport dels usuaris habituals (T-50/30, T-Mes i T-Trimestre) i que augmentés el preu d’aquells que van adreçats a usuaris esporàdics (bitllet senzill i T-10, bàsicament). No obstant, som conscients que aquest és un objectiu a llarg termini, ja que, malauradament, l’ATM no es planteja reformular el sistema tarifari actual per fomentar veritablement l’ús habitual del transport públic.
I per què no una rebaixa flexible?
Encara que valorem positivament la reducció de les tarifes, considerem que probablement hagués resultat més útil i just reformular aquesta mesura de manera que, en còmput global, el descompte mitjà que obtinguessin els usuaris del transport públic fos d’aquest percentatgte, tot i que cada bitllet tindria un descompte diferent. Així, per exemple, aquells que adquirissin una T-10 podrien obtenir una rebaixa del 3%, mentre que qui comprés la T-50/30 estalviaria un 5% i qui optés per la T-Mes, la T-Trimestre o la T-Jove hauria d’abonar un 6 o un 7% menys que fins ara. En qualsevol cas, els bitllets senzills no haurien de gaudir de cap tipus de descompte. Així s’obtindria un sistema progressiu de descomptes, que premiaria especialment a aquells que més utilitzessin el transport públic.