Acabar amb els embussos amb menys carrils

Transportant 200 persones per la ciutat, veiem que el transport públic ocupa molt menys espai.

Alguns cops, com a succeït amb el pla de tramvies per a Madrid, a ecomovilidad.net defensem que una manera d’alleugerir el trànsit d’un carrer col·lapsat és… treure’n carrils de cotxes. En aquestes ocasions no manca qui ens pren per bojos: «Si el que s’hauria de fer és justament el contrari! ¿No veieu que el problema és precisament que no hi caben tots els cotxes que haurien de fer-ho?». Però nosaltres no proposem treure carrils perquè sí, simplement per gaudir veient als cotxes en un embús. Quan un carrer està col·lapsat, al màxim de la seva capacitat i pràcticament ja no caben més cotxes, hi ha bàsicament dues solucions per tractar de solucionar el problema. Veiem-ne quines.

Solució A: Crear un altre carril més de cotxes

Aquesta és la primera solució que se’ns ocorriria a qualsevol, i la que malauradament primer se’ls passa pel cap als nostres governants. ¿Que no n’hi ha espai per als cotxes? Doncs fem-ne un altre carril més. Generalment en carreteres que travessen el camp això és relativament senzill, però en plena ciutat la cosa es complica. Tot l’espai està adjudicat (un 80% del mateix a les vies de circulació). D’on treiem lloc per a un altre carril més? Només ens queden com a opcions restar-ho de les voreres o de les zones verdes. Bé, si ens hi posem molt radicals, podem enderrocar una filera d’edificis.

Quin és el problema d’aquesta solució? Que en realitat no ho és. Si hi ha molts cotxes i els hi donen un carril més, quant trigarà a col·lapsar-se també? ¿Un mes, sis mesos, cinc anys? Encara que sembli que mai no s’ompliran, està demostrat que més carrils atrauen a més cotxes: en poder circular en un primer moment amb més comoditat, molts dels ciutadans que optaven pel transport públic passaran a agafar el seu cotxe. I és que els cotxes es comporten com el gas: ocupen tot l’espai que els dones. I què farem llavors, quan arribi el fatídic moment i es repeteixi el problema? ¡Que s’ensurtin aquells que governin en aquell moment! Sempre es pot recuperar la idea de tirar a terra cases… i tornem a començar. No hem solucionat el problema: segueix l’embús i ara tenim menys espai per a vianants (o zones verdes, o allò que haguem tret per augmentar els carrils). Ah, i més sorolls i contaminació. Una solució de luxe…

Solució B: Treure un dels carrils de cotxes

Se senten crits nerviosos, ones de pànic. La gent, en general, no acostuma a reaccionar bé quan es comenta que una solució per als embussos és… treure un carril de trànsit privat. Però no perquè siguem mala gent i vulguem posar el dit a la nafra, no. Es tracta d’aprofitar el que ja tenim, la superfície dedicada als mitjans de transport, i fer-la més eficient. Així que abans de cridar, deixa’ns que t’expliquem què faríem amb aquest carril que hem tret als cotxes.

Quin és el problema d’un carrer embussat? Que no pot transportar a tanta gent como hauria de fer. Gent que està ficada als seus cotxes. ¿I si busquem una manera més eficient de moure aquesta gent? Amb el mateix espai que ocupen vint o trenta cotxes (unes 36 persones, segons les estadístiques d’ocupació dels cotxes a la ciutat), podem transportar més de 150 a un tramvia, per exemple. Per tant, un carril de cotxes transporta menys gent que un tramvia: quan els cotxes han assolit el seu límit, podem posar un tramvia amb bona freqüència que mogui molta més gent de la que cabria en aquell mateix carril per aquests mitjans. I el potencial d’ampliació de freqüències sempre serà molt superior. I qui diu un tramvia, diu un autobús amb carril reservat, ja que encara que el carrer estigui embussat no sempre hi haurà demanda per a un transport de mitjana-alta capacitat.

Davant d’aquesta solució, alguns segueixen protestant. «Posar transport públic no soluciona els problemes de l’embús». Davant d’això, semblaria que les persones que utilitzem el transport colectiu i aquells que no fossin d’espècies diferents, incompatibles, que no puguessin barrejar-se. Ha arribat el moment de desvetllar el gran secret d’ecomovilidad.net: pretenem que molts dels que utilitzen el cotxe deixin de fer-ho per passar al transport públic. Això ens beneficiaria a tots.

Quan se li ofereix a algú una alternativa còmoda i ràpida per fer el trajecte que fa embussat en el seu cotxe i no l’aprofita, poc més podem fer. Moure’s en cotxe no és un dret (i lamentem informar que aparcar a la porta tampoc no ho és).

I els que necessiten utilitzar el seu cotxe?

Aquests són els principals beneficiats de la nostra idea! Si només utilitzessin el cotxe aquells que el necessiten (parlem de necessitar, no de caprici o comoditat) hi hauria espai per a tots. El problema és que sovint la gent posa molt baixa la barrera de la necessitat i considera com a tal qualsevol cosa. Apropa’t a la finestra i observa els cotxes (la immensa majoria ocupats per una persona, com ja hem dit, la taxa d’ocupació a Barcelona és de 1,2 persones per cotxe). ¿Quants d’ells creus que…

… van i venen de llocs en què no hi ha absolutament cap transport públic?

… transporten material de grans dimensions?

… necessiten el cotxe per a la seva feina de manera imprescindible?

… no poden moure’s de cap altra forma? (no parlem de «quina imatge donaré al món si utilitzo l’autobús» o «el metro és de pobres». Aquesta gent en realitat té un problema, però no és de mobilitat).

I si fem metro? No pot haver un tramvia soterrat que no molesti?

Aquesta solució encanta a aquells que utilitzen el seu cotxe, perquè així els que apostem pel transport públic anem sota terra i no afectem als seus carrils. No diem que el metro sigui dolent, és un mitjà de transport més, però és caríssim de construir i mantenir, i només resulta rendible en àrees metropolitanes de molts centenars de milers d’habitants.

Molts dels usuaris del transport públic que demanen metro a la seva zona ho fan amb l’esperança que els seus veïns deixin d’utilitzar el cotxe… i així gaudir de menys embussos al carrer de l’exemple. Perquè consideren que el carrer és intocable, i propietat del cotxe, per suposat.

L’elecció del metro, o de soterrar un tramvia, han de ser decisions que prenguin els tècnics, i no simplement motivats perquè «molestin als cotxes». En realitat són els cotxes els que molesten a la mobilitat. L’autobús i el tramvia no són la causa dels embussos, sinó la seva solució. I un mijtà que ajuda a la ciutat s’ha guanyat, amb més dret que el cotxe, el seu espai a la mateixa.

Els embussos són un problema d’espai (a més de sorolls i polució). Per tant, la seva solució només pot venir aprofitant millor l’espai que hi ha. I ja està inventat: el transport públic en plataforma reservada.