Hi havia raons per a la vaga de TMB?

Durant les darreres setmanes, els ciutadans de Barcelona hem estat pendents de la vaga convocada pels treballadors de TMB entre el 27 de febrer i l’1 de març, coincidint amb la celebració del Mobile World Congress. Una vaga que, finalment, no s’ha produït.

A continuació analitzem els aspectes més rellevants d’aquest conflicte laboral.

Quina era la postura d’ambdues parts?

La convocatòria de vaga tenia el seu origen en la intenció de TMB de congelar els sous aquest any i no abonar els endarreriments del 2011 als seus treballadors, donada la difícil situació econòmica per la que, segons sembla, passa l’empresa. El pagament d’aquests endarreriments figurava a l’últim conveni signat entre Transports Metropolitans de Barcelona i els seus treballadors, fa ara dos anys, i suposen uns 700 euros per empleat.

Els treballadors demanaven, així mateix, que es donessin a conèixer els sous dels més de 600 directius i tècnics que no es regeixen per aquest conveni, així com que es publiquessin els comptes de l’empresa dels darrers anys i que es detallés quant s’havia gastat en publicitat, màrqueting, contractes de manteniment amb empreses externes i actuacions com el Primavera Cultural i MouTV, entre d’altres. Finalment, els treballadors posaven de manifest que recentment s’ha rescindit el contracte a 50 conductors d’autobús que des de feia dos anys treballaven a l’empresa.

Per la seva banda, l’empresa ha manifestat en els darrers dies que 23 directius s’han abaixat el sou un 25% des de l’any 2010, mentre que els treballadors subjectes al conveni cobren ara un 12% més que fa quatre anys, tot i que l’IPC acumulat durant aquest temps ha estat de poc més del 7%. Així mateix, va indicar que l’estalvi que es preveia en sous era de 16 milions d’euros.

El sou mitjà d’un treballador de TMB subjecte a conveni varia en funció de les fonts consultades. Segons UGT, els conductors d’autobús cobren uns 29.000 euros bruts l’any, és a dir, uns 1.300 euros nets al mes, tot i que el 10% de la plantilla és mileurista. En canvi, segons l’empresa, els sous oscil·len entre els 28.000 i els 40.000 euros bruts l’any. En qualsevol cas, sembla ser que els salaris a TMB són aproximadament un 30% més alts que la mitjana en el sector.

Quines eren les reaccions davant la convocatòria de vaga?

Davant aquest conflicte laboral, la immensa majoria dels representants polítics de Barcelona, així com dels mitjans de comunicació, es van posar del costat de TMB, amb crides a la responsabilitat dels treballadors. No obstant, sovint van anar més enllà i utilitzaren frases apocalíptiques.

Així, per exemple, l’alcalde Xavier Trias va arribar a manifestar que la vaga era un fet gravíssim perquè podria dur Transports Metropolitans de Barcelona a una situació catastròfica i perquè, en la seva opinió, el Mobile World Congress és tan important com uns Jocs Olímpics.

Per a Joaquim Forn, president de TMB, la convocatòria de vaga era un error greu i poc responsable que hagués perjudicat la imatge exterior de Barcelona i que hauria afectat a la ciutat i als ciutadans. Des de TMB es va arribar a manifestar públicament que el transport públic de la ciutat comtal estava molt a prop de la fallida.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va manifestar la setmana passada que els treballadors de TMB estaven jugant amb llocs de treball, amb la imatge del país i amb un congrés, el dels mòbils, que ha costat molt que vingués a Barcelona, la qual cosa posaria en entredit la reactivació econòmica de Catalunya. Per tot això demanava un exercici de responsabilitat, de seny i de generositat als treballadors.

També van fer una crida a actuar amb responsabilitat molts dels representants polítics que estan a l’opisició municipal, com Assumpta Escarp (PSC), Alberto Fernández Díaz (PP) i Jordi Portabella (UxB), criticant la coincidència de la vaga amb el Mobile World Congress.Jordi Portabella, per exemple, va comentar al respecte que aprofitar el congrés de mòbils per fer reivindicacions laborals és legítim, però no era el que convenia fer.

També la premsa es va posicionar majoritàriament en contra de la convocatòria de vaga, amb titulars com el d’El Periódico de Catalunya que deia que TMB anava a la vaga “només” per 700 euros l’any per treballador.

Per la seva part, els hotelers també van criticar que els treballadors de TMB fessin vaga. Jordi Clos, president del Gremi d’Hotels de Barcelona, va manifestar que la decisió era molt poc solidària i desproporcionada i que no era necessari internacionalitzar el conflicte.

Com ha acabat la qüestió?

Els serveis mínims que va dictar el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat en cas de dur-se a terme la vaga eren força amplis en comparació amb els decretats a convocatòries anteriors.

Així, si feien vaga tant al metro com al bus, en hora punta (de 6:30 a 9:30 i de 17:00 a 20:00) hi hauria un 65% del servei, mentre que en hora vall es reduiria fins el 30%. En canvi, si només hi havia vaga al metro o al bus, en hora punta hi hauria un 50% del servei i en hora vall, un 20%.

Sigui com sigui, després de negociar per separat els treballadors de metro i els d’autobús amb l’empresa, els empleats van rebre l’oferta de congelar els salaris aquest any i cobrar els endarreriments del 2011 entre el 2013 i el 2014. Aquesta proposta salarial va ser ratificada per prop del 75% dels treballadors del suburbà en un referèndum amb votació secreta que es va celebrar divendres i dissabte.

Els conductors d’autobús, en canvi, van esperar fins diumenge a la nit per prendre una decisió. Així, en una assemblea extraordinària celebrada a les Cotxeres del Triangle aquests treballadors van acordar desconvocar la vaga, però rebutjar la proposta de l’empresa i continuar negociant amb ella.

Conclusions

Aquest conflicte laboral entre TMB i els seus treballadors ha posat de relleu alguns aspectes que ens semblen interessants. Repassem-los:

– En parlar d’aquest tema, els representants polítics han posat l’accent en què una vaga a TMB precisament quan se celebra a Barcelona el congrés de telefonia mòbil més important del món era un error. Sense menysprear la importància d’aquest congrés, sembla que el dany que pogués causar-se a 60.000 congresistes era més important que l’ocasionat a les centenars de milers de persones que diàriament es mouen en transport públic per Barcelona i la seva àrea metropolitana.

– La mobilitat ha demostrat ser un pilar sobre el qual se sustenta Barcelona, de manera que sense mobilitat sostenible la ciutat comtal no funciona. Per això és tan important saber trobar un terme mig entre el dret a la vaga i el dret a la mobilitat.

– Les dates escollides pels treballadors per fer vaga eren estratègiques per a la negociació, ja que probablement les seves reivindicacions no s’hagueren atès igual si la convocatòria d’aturada s’hagués plantejat, per exemple, d’aquí a un parell de mesos. En qualsevol cas, els sindicats han aprofitat aquesta circumstància com qualsevol empresa ho faria si, a l’hora de negociar, detecta divisions entre els representants dels treballadors. És, doncs, una arma legítima de pressió.

– En tot cas, els ciutadans ens hem trobat, com en d’altres ocasions, entre dues aigües, ja que els treballadors del metro i del bus han intentat que ens poséssim del seu costat en criticar l’augment de tarifes i la reducció de l’oferta, mentre que l’empresa ha tractat de convèncer-nos que els danys que ens causaria la vaga eren només imputables als treballadors, i no a la manca d’acord entre ambdues parts.

– La negociació s’ha allargat tant que, dotze hores abans de començar la vaga de bus, els usuaris encara no sabíem si aquesta es duria a terme o no, amb els perjudicis que això suposa per a les famílies a l’hora d’organitzar les alternatives de transport.

– La proposta salarial plantejada al final per TMB sembla raonablement bona. Esperem, doncs, que la compleixi per evitar noves mobilitzacions i vagues en un futur proper.

En definitiva, doncs, cadascú pot treure les seves pròpies conclusions sobre si existien o no motius que justifiquessin la vaga a TMB. En tot cas, sembla que aquest cop es compleix aquella dita segons la qual “la millor vaga és la que no arriba a produir-se”.