Han canviat els programes electorals en matèria de transport públic respecte al 2010?

Encara amb la ressaca dels comicis al Parlament de Catalunya del passat diumenge, a ecomovilidad.net Barcelona volem comparar els programes amb què els partits polítics que han obtingut representació en ambdues ocasions han concorregut a aquestes eleccions i a les anteriors. Per tal que resulti més comprensible, hem resumit en diferents taules els projectes concrets que proposava cada formació.

Aquesta senzilla anàlisi ens permetrà veure fins a quin punt qui tenia possibilitats reals de governar va preferir comprometre’s molt poc, sobretot tenint en compte la difícil situació financera per la que travessa actualment la Generalitat, mentre que qui es veia a l’oposició va optar per presentar uns programes electorals molt més concrets i ambiciosos.

Tot i que en general fa dos anys s’anunciaven més projectes faraònics que ara, crida l’atenció, no obstant, que a determinats àmbits alguns partits hagin inclòs més propostes al 2012 que al 2010. També resulta curiós comprovar com en menys de dos anys algunes formacions han canviat per complet les seves prioritats.

Començarem analitzant les propostes d’ampliació del metro. Com podem veure, CiU ni es va mullar al 2010 ni s’ha mullat ara, ja que no fa cap promesa electoral al respecte. Per la seva part, ERC i ICV-EUiA van passar de prometre-ho pràcticament tot al 2010 (fins i tot l’arribada de la línia L5 a Vall d’Hebron, tot i que aquest tram de metro ja estava en servei) a no incloure cap proposta al 2012. Quelcom semblant passa amb el PP, que aquest any només ha mantingut el seu compromís amb la línia L9. A l’extrem contrari trobem al PSC i a C’s. El primer va passar de tenir dues propostes concretes al 2010 (la línia L2 a l’aeroport i la línia L3 a Sant Feliu) a suggerir ara l’ampliació de les línies L1, L2, L3 i L9, sense donar detalls al respecte. En canvi, C’s, que al 2010 apostava per unir Francesc Macià i Glòries amb metro o ferrocarril i per una modificació puntual del traçat de la línia L3 a Sant Just Desvern, ara reclama la línia L1 a Badalona Pompeu Fabra, la línia L3 a Trinitat Vella i la línia L4 a La Sagrera, així com avançar en la construcció de la línia L9.

Pel que fa al tramvia, CiU, PP i C’s es mantenen fidels als seus principis, ja que ni al 2010 ni ara han fet cap proposta al respecte. ERC i el PSC, en canvi, sí van fer propostes concretes fa dos anys, però aquestes han desaparegut per complet dels programes electorals del 25-N. Finalment, ICV-EUiA sembla ser la formació més coherent en aquest tema, en mantenir al 2012 les promeses més rellevants del 2010.

Si parlem de FGC, cal destacar que novament CiU, PP i C’s no van fer propostes concretes al 2010, tot i que al 2012 PP i C’s han promès l’ampliació de FGC a Sabadell i Terrassa. En canvi, ERC ha passat de suggerir fa dos anys diferents actuacions a no citar cap ara. Finalment, al 2012 el PSC insisteix en la seva idea del 2010 d’ampliar FGC a Sabadell i Terrassa, mentre que ICV-EUiA es mostra més ambiciosa que fa dos anys, en proposar, a part d’aquesta obra, la construcció d’una nova cua de maniobres a Plaça Catalunya.

En relació amb Rodalies a Barcelona, convé destacar que al 2010 CiU, ERC i C’s no concretaven cap actuació en aquest àmbit, mentre que al 2012 és només CiU la que no es pronuncia, ja que ERC inclou l’estació de La Sagrera i C’s parla de portar el tren a l’aeroport. Per la seva part, cau dels programes electorals del PSC i del PP, entre d’altres, la idea de construir un túnel ferroviari sota Collserola, tot i que a ambdues formacions sorgeixen altres propostes. Per últim, ICV-EUiA manté dos de les tres actuacions que va suggerir al 2010 en aquest apartat i incorpora una de nova.

Finalment, en comprovar les propostes relatives a Rodalies a la resta de Catalunya, veiem que totes les formacions proposaven al 2010 la creació de xarxes de Rodalies a les quatre províncies, excepte ERC, que descartava Lleida. En canvi, ara CiU, el PSC, ICV-EUiA i C’s no inclouen aquesta promesa, mentre que ERC suggereix crear xarxes de Rodalies a les diferents àrees metropolitanes i el PP planteja que es crein a Tarragona i es planifiqui a Girona i Lleida.

En resum, aquest repàs a les promeses electorals del 2010 i del 2012 ens permet arribar a la conclusió que, en general, els partits polítics no disposen de projectes sòlids en matèria de transport públic, ja que sovint es regeixen per criteris polítics i no tècnics.