El febrer d’enguany el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya va licitar l’estudi informatiu del tramvia entre Montcada i Reixac i Bellaterra. Aquesta licitació estableix que el recorregut del tramvia entre Montcada i Reixac i la Universitat Autònoma (UAB) ha de passar per Ripollet i Cerdanyola del Vallès, tenint una longitud aproximada de 10 km. Preveu que la nova línia tramviaire donarà servei a la UAB, al Parc de l’Alba (Centre Direccional), al Parc Tecnològic del Vallès, a la zona sud de Cerdanyola del Vallès, a Ripollet i a Montcada i Reixac. Igualment, apunta el fet que la línia tindrà entre 12 i 18 parades, 5 de les quals seran intercanviadors. Aquestes estacions d’enllaç són Universitat Autònoma (FGC, línies S2 i S55), Cerdanyola Universitat (Rodalies, línia R7), Cerdanyola del Vallès (Rodalies, línia R4), Montcada Ripollet (Rodalies, línia R3) i Montcada i Reixac (Rodalies, línia R2).
Per la seva part, a l’abril l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va aprovar l’avanç del Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2009-2018. Una de les actuacions que contempla aquest avançament del PDI 2009-2018 és la línia de tramvia entre Montcada i Reixac i la UAB. Ara bé, les característiques que consten a la fitxa de l’actuació són sensiblement diferents a les de la licitació. D’entrada, en lloc d’establir que el tramvia finalitzarà a l’estació de Rodalies de la línia R2 de Montcada i Reixac, preveu que acabarà a l’estació de Montcada Ripollet de la línia R3; és a dir que no dóna servei a Montcada, sinó només a Reixac. D’altra banda, parla d’un traçat de 9,1 km i 20 parades. Crida molt l’atenció, tenint en compte que es tracta d’un tramvia interurbà, el gran nombre de parades previstes segons el PDI, ja que fa una mitjana d’una parada cada 450 metres i això crea dubtes sobre si la velocitat comercial de la línia serà l’adequada. Finalment, aquest avanç del PDI 2009-2018 també inclou un mapa amb el possible traçat de la línia, que és la imatge que encapçala aquest article.
El traçat que proposa el PDI 2009-2018 surt de l’estació de Montcada Ripollet de la línia R3 de Rodalies. Des del nostre punt de vista, no fer-lo arribar a l’actual estació de Montcada i Reixac de la línia R2 de Rodalies, al centre del municipi, aprofitant el soterrament de la línia, seria una gran oportunitat perduda. Oportunitat perduda per donar molta més cobertura poblacional al tramvia i oportunitat perduda per no oferir un interessant enllaç entre el tramvia i la línia R2 de Rodalies. Aquest enllaç afavoriria especialment els ciutadans de Ripollet, que actualment no tenen servei ferroviari de cap tipus en el seu municipi i amb el tramvia haguessin tingut la possibilitat d’enllaçar amb les línies R2, R3, R4 i R7 de forma ràpida i còmoda, amb el ventall de possibilitats que això comporta. En perdre l’enllaç amb la línia R2 ja no seria possible l’accés ràpid dels ripolletencs al Vallès Oriental i igualment no existiria una alternativa a la línia R4 per anar a Barcelona.
A Ripollet el traçat del PDI passaria pel sud del nucli urbà, concretament pel Carrer Sant Jaume i el Carrer Balmes, per dirigir-se a l’actual pont per a vehicles que creua el riu Sec i l’autopista C-58. Un cop creuat el riu i l’autopista, el tramvia passaria a tocar del futur Hospital Ernest Lluch, situat al terme municipal de Montcada i Reixac però molt proper a Cerdanyola del Vallès i Ripollet. Considerem que aquest traçat per Ripollet és raonable si es vol donar servei al futur Hospital Ernest Lluch, cosa que és desitjable. Un cop a Cerdanyola del Vallès la proposta de traçat passa pel sud del nucli urbà, concretament per l’Avinguda Primavera fins arribar a la Plaça Europa del Parc Tecnològic del Vallès. Aquest traçat per Cerdanyola del Vallès és el més fàcil i té els avantatges d’enllaçar amb l’estació de Rodalies de Cerdanyola del Vallès si es construís un accés pel sud i donar cobertura al barri dens de les Fontetes, però creiem que hi ha traçats alternatius més cèntrics que, a part de donar servei a les Fontetes i a l’estació de tren, també donarien cobertura a altres barris molt densos, com és el cas de Banús.
El traçat entre el Parc Tecnològic del Vallès i la UAB passaria per la futura zona d’habitatges del Parc de l’Alba, amb enllaç a l’estació de Cerdanyola Universitat de la línia R7 de Rodalies. Creiem que no és un mal traçat si en un futur es completa amb el ramal del TramVallès que ha de comunicar Cerdanyola del Vallès amb Sant Cugat del Vallès i Rubí. Aquesta bifurcació es podria fer a la Plaça Europa del Parc Tecnològic del Vallès, i el traçat permetria donar servei al sincrotró Alba i a la resta d’empreses i equipaments del Parc de l’Alba. Dins de la Universitat Autònoma, el traçat proposat pel PDI és pel vial central del campus, donant servei a pràcticament totes les facultats i enllaçant amb l’estació de FGC, per la qual cosa creiem que és encertat. L’únic aspecte negatiu és que el tramvia acaba encarat cap a Bellaterra, en lloc de fer-ho cap a Badia del Vallès. Aquesta qüestió és important si es vol ampliar la xarxa del TramVallès cap a Badia del Vallès i Barberà del Vallès, tal com proposa la Plataforma pel TramVallès.
En resum, creiem que el traçat proposat pel PDI 2009-2018 és molt millorable i esperem que l’estudi informatiu que està en marxa resolgui els aspectes negatius que hem citat.
Afegiría que a la autónoma, el carrer per on passa no es precissament a peu d’edificis, hi ha una bona pujadeta, especialment a aularis. Caldria trobar una altra forma de creuar la universitat, cobrint més area i encarant-ho en direcció a Badia.
Una de les raons per aquest traçat segurament sigui el condicionament que li suposa passar per l’Alba de bon começament, segurament s’hauría de retrasar aquesta part (encara li queda força a la zona per estar urbanitzada i sobretot habitada) per quan es faci la prolongació cap a Sant Cugat i Rubí i cobrir ara Cerdanyola més centricament, no crec que sobri.
També mantenir les parades més separades, no pretén ser un bus de barri.