El tramvia al seu pas per L’Hospitalet: com havia de ser, com és i com podria ser

Així havia de ser i així és

La imatge que encapçala aquest article està formada per un fotomuntatge de l’any 2001 i una fotografia presa fa només uns dies. Gràcies a ambdós podem comparar com preveia Tramvia Metropolità que seria el recorregut del Trambaix a L’Hospitalet de Llobregat (concretament, entre Can Rigal i el terme municipal de Barcelona) abans de la seva construcció i com ha acabat sent.

Sens dubte, hi ha diferències entre una imatge i l’altra. Per començar, al fotomuntatge passen pràcticament desapercebuts els pals de la catenària, dibuixats entre ambdues vies, no als laterals de la plataforma del tramvia, on finalment van ser ubicats. No obstant, el que més crida l’atenció és que aquest tram no s’ha habilitat com a zona verda, excepte als extrems de la plataforma.

Convé aclarir que aquest canvi no és casual, ja que, pel que sembla, durant les obres d’implantació del Trambaix en aquesta zona es va localitzar un tub d’alta tensió, molt superficial, que no fa viable la instal·lació d’un sistema de drenatge per a la plantació de gespa a la zona central. Això va tenir com a conseqüència que aquest tram no tingui aspersors de rec, per la qual cosa als marges, tot i que es van preparar per tal que poguessin disposar de gespa, aquest creix amb molta dificultat. En el seu lloc, trobem durant bona part de l’any rostolls cremats pel sol.

Així podria ser

Tot i el que hem explicat, creiem que aquest tram del Trambaix podria millorar substancialment si es duguessin a terme només un parell d’actuacions.

Per començar, els pals de la catenària (que, a la seva vegada, alberguen fanals) podrien ser coberts amb heura, com es fa, per exemple, a la ciutat alemanya de Freiburg. Així, aquests pals, a més de subministrar electricitat als tramvies i il·luminar el carrer de nit, es convertirien en interessants elements ornamentals.

Així mateix, als laterals de la plataforma del tramvia es podria plantar gespa artificial, como en el seu dia es va fer amb el Trambesòs a l’Avinguda Meridiana, o bé substituir el paviment de tota la plataforma per un material constructiu més vistós, com llambordes o fins i tot ceràmica de colors associats a la natura (groc, taronja, vermell, verd, marró…), els quals, oportunament intercalats, podrien donar un resultat molt interessant, similar al que es va aconseguir en reformar el mercat de Santa Caterina, a Barcelona. Aquesta millora es podria escometre quan fos necessari efectuar obres de millora al paviment o a les instal·lacions subterrànies, amb la finalitat de minimitzar el seu import.

El resultat final seria una via amb uns acabats d’alta qualitat i uns costos de manteniment sensiblement inferiors als que hi ha als trams en què s’ha optat per plantar gespa natural i un sistema de rec per aspersors. D’aquesta manera, la implantació del tramvia contribuiria realment a millorar l’espai públic de L’Hospitalet de Llobregat, com va succeir en el seu dia a Barcelona, Esplugues de Llobregat o Cornellà de Llobregat, per posar només alguns exemples.