El proper dissabte, 18 de setembre, es celebrarà a Portbou (Girona) la Festa del Tren, per reivindicar un bon servei transfronterer. Aquest és el programa previst:
10:30h-11:00h: Arribada a Portbou i visita guiada a l’estació
11:00h-12:00h: Conferència històrica sobre la línia ferroviària a càrrec de Joan Gubert i Macias, 1r tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Portbou i de Martine Camiade, professora de l’institiut franco-català transfronterer de la Universitat de Perpinyà.
12:00h-13:30h: Taula rodona amb els representants dels usuaris i dels càrrecs públics per tal d’elaborar un estat de la situació, determinar propostes, així com una estratègia comuna.
13:30h-16:00h: Dinar a l’aire lliure amb una animació musical a la Rambla
16:00h-18:00h: Conferència literària amb Mercè Roca, novel·lista i diputada del Parlament de Catalunya, autora de «Les Escales de Portbou» («La Casa gran») i de François Dardaunet, autor de «El darrer Talgo a Portbou»
Us podeu inscriure als següents telèfons:
- Promoció del Transport Públic: 93 244 49 70
- Ajuntament de Portbou: 972 390 284
- Oficina de Turisme de Portbou: 972 125 161
Eso es verdad, pero con Portugal compartimos ancho de vía e históricamente se ha ignorado su existencia. Los ferrocarriles portugueses llegan varias veces al día hasta nuestras fronteras, y en España, o bien se ha cerrado la línea o no hay servicio, o bien pasa una vez al día en mitad de la noche (el Trenhotel Madrid-Lisboa), o como mucho dos (Vigo-Porto).
La frontera «ferroviaria» existe fundamentalmente entre la península Ibérica y el resto del continente. La principal razón imagino que es por algo que se hizo mal desde el principio: un ancho de vía diferente.
Sin embargo, en el resto de Europa, es habitual que los trenes atraviesen fronteras. Sin ir más lejos, hace unos meses viajé desde München (Alemania) a Salzburg (Austria)… en un tren húngaro que tenía como destino final Budapest.
Resulta muy molesto (por no decir insultante) que los regionales rápidos (449) acaben en Portbou, y los pocos que llegan a Cerbère sean los que paran en todas desde Barcelona.
A día de hoy, la Europa sin fronteras sigue manteniendo una frontera «ferroviaria», al menos en España (porque en Irún pasa algo parecido, salvo por el «topo». Y ya en La Tour de Carol, ni te cuento…)
Molt bé. Ens veiem aquest dissabte a Portbou!
Sí, sí, ja s’ha canviat. Gràcies per l’observació!
Suposo que el dinar és de 13:30 a 16:00 i no 11:30h-16:00h oi?