Avui presentem una imatge curiosa. Existeix un pictograma estàndard que es fa servir per a indicar l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda (PMR), que tothom sap interpretar quan el veu. Generalment, es fa servir als accessos o estacions que sí estan adaptats, i la seva absència s’interpreta com a que no és possible l’accés per a PMR per la inexistència de rampes, ascensors, etc.
Ara bé, a l’estació el Carmel de la línia 5, inaugurada fa uns mesos, la complexitat topogràfica del barri no ha permès que l’accés per la plaça Pastrana es pogués adaptar, de manera que només l’accés pel carrer Llobregós està indicat amb el pictograma d’accessibilitat per a PMR, que consta de diferents ascensors fins al nivell de carrer. La solució adoptada per l’altre vestíbul ha estat un seguit de passadissos amb rampes mecàniques, però amb una pendent excessiva per a cadires de rodes, de manera que ha esdevingut inaccessible. El més curiós de tot és que tant a la senyalització del carrer, com als passadissos i andanes de l’estació està específicament indicat que aquell accés és «no-adaptat», enlloc de simplement assenyalar que l’accés adaptat a PMR és l’altre. En el cas de la foto que presentem avui, a més està explicat el perquè de la no-adaptació.
Coneixeu algun altre cas on la no-accessibilitat estigui explícitament senyalitzada?
Tens raó, m’he colat amb l’exemple.
Els dos accesos de Pompeu Fabra tenen ascensors. Encara que un d’ell s’ha convertit en l’accés principal 😛
Efectivament, és una bona pràctica, però només ho han fet a l’estació del Carmel. Badalona Pompeu Fabra també és nova i també té un accés inadaptat, però aquest no està rotulat com a «no-adaptat».
Jo també trobo que la senyalització està molt bé i resulta clau per la seguretat dels minusvàlids. Una estació nova i unes rampes mecàniques poden fer pensar erròniament que l’accés estigui adaptat.
Pues es realmente curioso, pero es a lo que se debería tender: asumir que la norma general sea que la red es totalmente accesible y lo que hay que señalizar son las cosas que no lo son. Es como cuando se aprobó la ley del tabaco de 2006, que obligaba a señalizar los espacios en los que «se permite fumar», entendiendo que si no ponía nada, no se podía, justo al revñes que antes.