La pèrdua d’uns 28-30 milions de passatgers el 2012 no fa canviar la política tarifària de la regió metropolitana

· Els governs de Catalunya i de l’Estat han adoptat plans d’estímul per a la demanda de cotxes i motos, elèctrics o no, però no han pres noves mesures de foment del transport públic.

· L’Ajuntament de Barcelona segueix regalant l’àrea verda d’aparcament i afavorint l’ús de la moto, amb aparcament gratuït sobre tot tipus de voreres, mentre el transport públic s’apuja cada vegada més.

El transport públic necessita noves polítiques d’estímul de la demanda i de fidelització dels usuaris, però les administracions públiques catalana i espanyola miren a una altra banda. La pèrdua de 23,7 milions de viatgers en els 10 primers mesos de 2012, després d’haver-se batut el rècord de passatgers al 2011 amb 935,5 milions d’usuaris, situarà la demanda anual del transport públic a la regió metropolitana a les xifres de 2006, amb una caiguda aproximada del 3,0 % – 3,3 %. Aquesta és una pèssima notícia per a la mobilitat metropolitana, ja que es trenca una dinàmica de creixement en uns moments en què s’haurien de redoblar els esforços per incrementar l’ús del transport públic, degut a la crisi social, ambiental i energètica. La pèrdua dràstica de passatgers no s’explica únicament a partir del greu impacte en la demanda ocasionat per les vagues, especialment del bus de TMB; o per l’atur (menys desplaçaments laborals, per compres i d’oci). No podem passar per alt l’impacte que sobre la demanda ha tingut la pujada tarifària més gran de la història, practicada a principis de 2012, agreujada per l’increment d’IVA al setembre. Les administracions, lluny de fer autocrítica, tornen a pujar les tarifes (entre el 3,1 % i el 4,1 % segons el títol integrat) i segueixen sense presentar cap pla d’estímul de la demanda com sí estan fent amb el sector de l’automoció (peatges a l’ombra, subvenció per renovació de vehicles, rebaixa de l’impost de matriculació, àrea verda gratis per a residents, graelles de sortida per a motos, anarquia sobre l’aparcament de vehicles a motor en voreres, etcètera).

Les entitats del Consell de Mobilitat CCOO, CONFAVC, FAVB, PTP i UGT ens sentim enganyades després que l’ATM es comprometés a crear un grup de treball sobre finançament i tarifes al llarg de 2012 i no ho complís, com ja es va denunciar al “Manifest en defensa del transport públic”. Durant els darrers anys aquestes entitats han fet propostes per millorar finançament i tarifes sense que s’hagi produït cap canvi significatiu per part dels administradors. Així mateix, s’ha rebutjat la proposta de crear la T-Ambiental, una idea per vincular transport públic i protecció del medi ambient mitjançant la modificació de les condicions d’ús de la T-Mes, que, a més de títol de transport, es convertiria en carnet amb dret a descomptes en diversos serveis de mobilitat. La idea és reduir les limitacions actuals (fronteres zonales, nombre de passatgers o temporalitat) per fidelitzar els usuaris.

Sense esquema financer robust: a què esperen les administracions per complir la llei de mobilitat? El transport públic es troba immers en un cercle viciós de mal finançament que ha comportat l’endeutament d’empreses públiques com TMB i FGC per poder pagar la despesa corrent d’aquest servei públic essencial, una situació inadmissible. Des de l’any 2003, en què es va aprovar la Llei de Mobilitat a Catalunya, es troba pendent l’elaboració d’una llei de finançament del transport públic que doni solució a aquestes insuficiències financeres.

Malgrat el nou increment tarifari, l’ús del transport públic continua sortint a compte respecte el vehicle privat. Al mateix temps que es reivindiquen millores de finançament i tarifes més atractives, la PTP vol recordar que l’ús del transport públic integrat ja és més econòmic, sostenible i segur que l’ús del cotxe i de la moto. Molts conductors tenen la percepció contrària, ja que només prenen en consideració la despesa en carburant, que tan sols representa el 16 % – 24 % del cost real de mantenir en funcionament un vehicle propi, que és d’uns 1.300 € anuals per a la moto i 3.700 € per al cotxe. Cal destacar que comptar únicament les despeses per carburant situa el cost de la moto per sota del transport públic, un factor especialment crític en el públic jove, que sovint només paga aquesta part variable de la seva mobilitat.

La PTP mantindrà el contacte amb les entitats socials i ambientals catalanes per acordar accions que exigeixin a les administracions públiques una actitud més bel·ligerant en defensa del transport públic. La mobilitat sostenible i segura ha d’estar per sobre dels interessos de la indústria de l’automoció.