Orígens del TramVallès i suports

L’origen del TramVallès és al Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2001-2010 de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que incloïa un possible tramvia entre Montcada i Reixac i la Universitat Autònoma (UAB), passant per Ripollet i Cerdanyola del Vallès. Aquest tramvia finalment no es va tirar endavant dins del PDI 2001-2010.

El 2006 la PTP va presentar al·legacions al Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya, demanant l’extensió del tramvia en estudi de l’ATM fins a Terrassa (passant per Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Sabadell) i Sant Cugat del Vallès (des de Cerdanyola del Vallès). El 2007 la PTP reformulà la proposta en l’àmbit de Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Sabadell, tot suggerint dues línies en aquest àmbit. A finals del mateix any i inicis del 2008 la PTP inicià un període d’exposició i diàleg amb les associacions de veïns (AAVV) i altres entitats de la comarca abans de presentar la proposta a les Administracions Públiques. La proposta de xarxa de tramvies va ser rebuda de forma molt positiva per la gran majoria de les AAVV i entitats. Amb el suport de l’AVV de Badia del Vallès, la PTP inicià els contactes amb l’Ajuntament de Badia del Vallès, el Ple del qual va aprovar per unanimitat el dia 28 de maig de 2008 «fer un posicionament públic a favor del projecte de tramvia pel Vallès elaborat per l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP)».

Després de la bona acollida inicial de la proposta de TramVallès es va decidir articular una Plataforma de suport al projecte, integrada per les entitats de la comarca que l’havien trobat positiva. A principis de 2009 es va constituir la Plataforma pel TramVallès amb l’objectiu de demanar la creació d’una xarxa de tramvies que relligui les principals poblacions del Vallès Occidental (TramVallès), complementada per una xarxa d’autobusos eficient, amb l’objectiu d’estendre aquest sistema a tot el Vallès (Oriental i Occidental). La Plataforma pel TramVallès actualment està integrada per 15 entitats: l’Adenc, l’AVV de Badia del Vallès, quatre AAVV de Ripollet, l’AVV de La Romànica de Barberà del Vallès, la FAV de Sabadell, la FAV de Terrassa, el BACC, Catalunya Sostenible, Cerdanyola Via Verda, CCOO, PTP i Via Vallès.

Durant el 2009 els suports al TramVallès no van parar de créixer: els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Rubí, Terrassa, Sabadell, Ripollet, Cerdanyola del Vallès, Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda se sumaren a Badia del Vallès aprovant mocions de suport al TramVallès. Només els plens de Barberà del Vallès i Montcada i Reixac van votar en contra de la moció de suport. L’estiu del 2009 l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola (adscrita a la patronal CECOT), el Parc Tecnològic del Vallès i la Taula de Mobilitat de la UAB s’hi van mostrar a favor d’aquesta proposta, constatant-se, en definitiva, un ampli suport social i polític a favor del TramVallès. Paral·lelament, la Plataforma pel TramVallès va fer un intens treball de difusió i pressió per aconseguir l’aprovació del TramVallès.

El febrer del 2010 la Generalitat de Catalunya, a través de GISA, va licitar l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del nou sistema tramviari entre Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola del Vallès i la UAB. La Plataforma pel TramVallès va considerar positiu aquest anunci però demanà que s’inclogués la totalitat de la xarxa proposada dins de l’estudi informatiu i que els trams de Badia del Vallès i Barberà del Vallès s’incorporessin a la primera fase d’execució del TramVallès, a la vegada que reclamà que es reduissin els terminis d’execució. Finalment, l’abril del 2010, davant la publicació de l’avanç del PDI 2009-2018, on només consta el tram Montcada i Reixac – UAB, la Plataforma va tornar a demanar que s’inclogués la xarxa completa del TramVallès, és a dir, la proposada per als municipis de Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola del Vallès, la UAB, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Rubí.