Passos subterranis: quelcom més que accessibilitat

Sovint, les vies de tren que no han estat soterrades suposen una important barrera física per als ciutadans que necessiten passar d’un costat a l’altre de les mateixes. El cas de Sant Feliu de Llobregat és, probablement, un dels més evidents, ja que les vies divideixen la ciutat en dos, la qual cosa obliga a creuar per passos a nivell, amb el risc que això implica tant per als vianants, els cotxes i les motos, com per als trens.

Per acabar amb aquest problema, el Ministeri de Foment treballa des de fa mesos per eliminar gradualment els passos a nivell a les zones més transitades mitjançant el soterrament de les vies del tren o mitjançant la creació de passos subterranis.

El cas de Cornellà de Llobregat

En aquest sentit, l’any passat a Cornellà de Llobregat es va eliminar l’últim pas a nivell que hi havia a la població, concretament al punt quilomètric 92,191 de la línia ferroviària Tarragona-Barcelona-França i, en el seu lloc, es va crear un pas subterrani per a vianants que disposa tant d’escales com de rampes, de manera que es va augmentar la seguretat d’aquells que havien de creuar i, per extensió, també dels trens, al mateix temps que es va crear un recorregut 100% accessible per a bicicletes, cadires de rodes o cotxets.

Una actuació d’aquestes característiques no resultava prioritària en aquesta zona, ja que l’ús que es feia del pas a nivell era escàs, en tant que es trobava entre la part posterior de la fàbrica de Siemens i uns solars sense edificar del barri del Fatjó. No obstant això, la voluntat de potenciar la zona industrial, però, sobretot, de construir pisos a l’avinguda de Can Corts i al carrer Ernest Lluch va fer convenient una actuació d’aquest tipus.

Tot i que es va optar per un projecte que, en conjunt, era correcte (pas subterrani i no soterrament de vies, traçat completament accessible, videovigilància, etc.), no sembla pas lògic que per a una zona industrial solitària com aquesta es triessin uns acabats que es podien deteriorar fàcilment, com baranes de vidre.

Per això, als pocs dies de la seva inauguració van començar a aparèixer grafits tant a les parets del pas subterrani com a les de l’accés circular que es va construir a tocar de la Siemens, així com baranes amb els vidres trencats o plens de grafits. Tant és així, que fins i tot a la foto que va publicar la revista municipal (i que podeu veure a continuació) per anunciar l’obertura d’aquest pas subterrani apareixien grafits en un parell de trams de la barana, a la zona de les escales.

La deixadesa municipal en el manteniment d’aquesta actuació urbanística ha provocat un deteriorament cada vegada més gran de la mateixa, fins al punt que ara per ara el túnel i l’accés circular estan plens de grafits, dibuixos macabres i baranes sense vidres (que s’han substituït, se suposa que temporalment, per malla taronja, típica de les obres) i als trams d’escales ha caigut l’arrebossat de ciment i queden a la vista els totxos. En definitiva, aquesta zona ofereix actualment una pèssima imatge i crea sensació d’inseguretat entre aquells que han d’utilitzar el pas subterrani, sobretot de nit. L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat reconeix que hi ha un problema, però no sembla tenir intenció de arreglar-ho.

Qui és el responsable?

L’estat actual d’abandonament que presenta aquest pas subterrani és, al nostre entendre, conseqüència d’un cúmul de decisions i d’actuacions inadequades, imputables a:

– Els joves incívics que han trencat els vidres de les baranes i han omplert de grafits el túnel i els accessos.

– El Ministeri de Foment, per haver optat per uns acabats que es deterioren  fàcilment, sense tenir en compte les característiques de la zona.

– L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, per no haver proposat en el seu moment al Ministeri de Foment l’elecció de materials més duradors i per l’absència de manteniment en parets i baranes.

I ara, què?

Des d’ecomovilidad.net Barcelona proposem que s’adoptin mesures en aquest pas subterrani per tal que deixi de ser un blanc fàcil per als incívics, les quals s’haurien de tenir en compte també abans de dur a terme altres actuacions en espais públics per tal d’evitar que aquests estiguin degradats a les poques setmanes de la seva inauguració. Així, convindria:

– Canviar les baranes de vidre per altres de materials duradors i que requereixin un escàs mateniment, com podria ser l’acer inoxidable.

– Organitzar un concurs de dibuix entre els joves de les escoles, instituts i centres cívics de la zona, de manera que aquells que haguessin presentat els millors dissenys els pintarien, amb colors clars, a les parets del túnel i de l’accés circular. Es podria incloure aquesta actuació entre les activitats de la festa major de Cornellà de Llobregat o a la festa dels districtes del Pedró i de Fontsanta-Fatjó per tal d’implicar tota la ciutadania.

– Arrebossar de nou el mur en el tram de les escales o deixar al descobert els totxos, però dignificant el resultat final amb pintura i aïllament contra la humitat.

– Imposar sancions econòmiques als incívics, gràcies a les gravacions de les càmeres de seguretat instal·lades a la zona arran de l’obertura del pas subterrani. Aquestes sancions podrien ser substituïdes per treballs en benefici de la comunitat que consistissin a eliminar els grafits del pas subterrani o d’altres espais públics.

– Fer un seguiment periòdic de l’estat de conservació de la zona i adoptar les altres mesures que es considerin necessàries.

En definitiva, caldria buscar solucions funcionals que evitessin o, si més no, que dificultessin els comportaments incívics. És evident que una inversió que va superar els 834.000 euros i que es va inaugurar fa menys de dos anys mereix uns acabats duradors i un manteniment adequat.