TramVallès: una xarxa de tramvies per al Vallès Occidental

El TramVallès és una proposta de xarxa de tren-tramvia que uniria les principals poblacions del Vallès Occidental. Aquesta xarxa permetria una comunicació ràpida i eficient entre municipis propers i alhora actuaria com a tramvia urbà a les grans ciutats de la comarca. Igualment, seria un mitjà d’aportació a les estacions de Rodalies de Catalunya i FGC de la comarca, apropant-les a poblacions que actualment no tenen servei ferroviari.

El TramVallès ha estat elaborat amb l’objectiu de resoldre de forma eficaç i sostenible la mobilitat interna de la comarca a un cost raonable. El Vallès Occidental és una comarca amb 879.000 habitants, on el pes de la mobilitat interna és molt important: un 84% dels desplaçaments tenen origen i destí en el seu  interior. En canvi, això no es reflecteix al transport públic de la comarca, que només es presenta competitiu enfront el cotxe en els desplaçaments cap a Barcelona. Un 52% dels desplaçaments a la comarca són amb vehicle privat (enfront del 24% del Barcelonès), i només un 10% es realitza en transport públic (30% al Barcelonès). Per això, l’objectiu principal del TramVallès és millorar considerablement la quota del transport públic oferint un servei de qualitat.

La proposta

El TramVallès uniria amb plataforma reservada (amb velocitats de tramvia als nuclis urbans i de tren als interurbans) els municipis de Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell i Terrassa, així com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), donant servei a una zona en què resideixen més de 700.000 habitants.

La xarxa troncal, amb forma de T invertida, tindria una longitud aproximada de 38 km. Una de les tres capçaleres de la xarxa seria l’actual estació de Rodalies de Montcada i Reixac (línia R2), des d’on es dirigiria cap a l’estació de Montcada – Ripollet (línia R3), passaria pel centre de Ripollet i creuaria el riu Ripoll i l’autopista C-58 per enllaçar amb l’estació de Cerdanyola del Vallès (línies R4 i R7); després de creuar el nucli urbà donaria servei al Parc Tecnològic fins arribar al Parc de l’Alba (Centre Direccional). En aquest punt es bifurcaria: per un cantó es dirigiria fins a Sant Cugat del Vallès i Rubí, on tindria enllaç amb FGC, i per l’altre es dirigiria fins a la UAB, on tindria correspondència amb les estacions de Cerdanyola Universitat (línia R7 de Rodalies) i Universitat Autònoma (línies S2 i S55 de FGC). A continuació, mitjançant un túnel, uniria la UAB amb Badia del Vallès i Barberà del Vallès, on el tramvia també tindria correspondència amb Rodalies (línia R4). A Barberà del Vallès agafaria l’eix de l’antiga carretera N-150 per creuar Barberà del Vallès i Sabadell, on també tindria enllaç amb Sabadell Estació (línia S2 de FGC), per dirigir-se finalment a Terrassa, on tindria enllaç amb el futur intercanviador de Rodalies i FGC (línies R4 i S1).

A aquestes línies troncals s’hi sumarien dos línies urbanes. La primera, d’uns 10 km, uniria Sabadell i Badia del Vallès. La segona línia urbana, també d’uns 10 km, transcorreria exclusivament per Terrassa, seria de forma circular i uniria la majoria de barris de la ciutat.

Igualment, cal destacar que en molts trams la plataforma del tramvia seria compartida amb el bus. Això faria possible una major velocitat comercial del bus i un intercanvi bus-tramvia a la mateixa parada, cosa que afavoriria la intermodalitat entre els dos mitjans de transport.

Avantatges

– Uniria de forma ràpida i eficient continus urbans densos i que actualment no disposen de transport públic protegit. Aquest és el cas de Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Sabadell (243.000 habitants), el de Montcada i Reixac, Ripollet i Cerdanyola del Vallès (126.000 habitants) i en menor mesura el de Sabadell i Terrassa (404.000 habitants).

– Faria d’aportació a les estacions de ferrocarril, apropant-les a poblacions i barris sense cobertura de ferrocarril. Les dues poblacions més beneficiades en aquest sentit són Badia del Vallès (que quedaria només a 3 minuts de l’estació de FGC de la UAB i a 4 de la de Rodalies de Barberà del Vallès) i Ripollet (a 5 minuts de l’estació de Rodalies de Cerdanyola del Vallès i a uns 10 minuts de les estacions de Montcada i Reixac). Igualment, molts barris de Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell i Terrassa es veurien beneficiats, en tenir una connexió ràpida amb les estacions ferroviàries dels seus municipis.

– Crearia una autèntica malla de transport públic ferroviari a la comarca. Uniria totes les línies de tren que actualment tenen origen a Barcelona però que no estan interconnectades entre si o ho estan en pocs punts.

– Donaria servei urbà al 80% de ciutadans de Terrassa i Sabadell. Actualment estan en construcció els perllongaments de FGC a les dues ciutats amb la intenció d’oferir servei de metro urbà, però no donarà servei ni a la meitat dels ciutadans de les capitals de la comarca.

– Ofereix una solució sostenible a la mobilitat de la comarca que podria entrar en servei a curt o mitjà termini a un cost molt raonable, sense necessitat d’esperar obres faraòniques a llarg termini, com és el cas del túnel d’Horta, que a més no resoldria molts dels desplaçaments interns de la comarca.

– Donaria servei a importants equipaments comarcals, com el Complex Egara dels Mossos d’Esquadra i l’hospital Parc Taulí de Sabadell.