Les retallades també arriben al transport públic

Des de fa uns mesos, com a conseqüència de la situació econòmica que patim, s’estan produint retallades en serveis essencials per a la ciutadania, com la sanitat, l’educació o els afers socials. Dissortadament, aquesta amenaça plana també, i cada vegada d’una manera més evident, sobre el transport públic.

Fins ara, la majoria dels usuaris pràcticament no hem percebut en el dia a dia que s’hagin donat passos enrere en matèria de mobilitat sostenible com a conseqüència de la crisi, tot i que també és cert que són diversos els aspectes que demostren que el transport públic ha començat a ressentir-se ja davant de les retallades que s’imposen. Així, per exemple, projectes com l’extensió de la integració tarifària a tot Catalunya, que inicialment havia de ser una realitat a partir del 2012, han quedat ajornats sine die. Tampoc no sembla que s’hagin de produir novetats a mitjà termini en relació amb la implantació de la targeta sense contacte a l’àrea metropolitana de Barcelona, prevista inicialment per a aquest mateix any.

A més, la crisi ha agreujat els problemas econòmics que fa temps que arrossega l’ATM, ja que la política tarifària que segueix no fidelitza els usuaris i cada vegada depèn més de les aportacions que els poders públics fan al sistema. Si fa una dècada l’Administració subvencionava aproximadament la meitat del cost de cada bitllet de transport públic, actualment abona el 60% d’aquest. Per acabar amb aquesta situació que resulta insostenible a llarg termini, sembla més que probable que a partir de l’1 de gener els usuaris haurem de pagar al voltant d’un 5% més per les targetes i abonaments.

També les obres i projectes de millora i ampliació s’han vist afectats per les retallades. Potser l’alentiment de les obres de les línies L9 i L10 de metro a la zona del Delta del Llobregat, així com la manca de concreció respecte al tram central d’aquestes línies, siguin la mostra més evident d’això, però existeixen molts altres casos, com el sospitós silenci que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya guarda respecte als projectes que va elaborar i, en algun cas, fins i tot licitar el que va ser el seu predecessor, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, com les ampliacions previstes a les línies L1 (al Prat de Llobregat i a Badalona), L2 (a l’aeroport i, novament, a Badalona), L3 (a Sant Feliu de Llobregat i a Trinitat Vella) i L4 (a Sagrera-TAV).

Autobús de la línia L67, una de les que ha patit retallades darrerament

Així mateix, tenen un futur incert obres executades ja en un alt grau, com l’estació Ernest Lluch a la línia L5, de la qual ja us hem parlat, i que permetria crear un potent intercanviador en què confluirien el metro i el tramvia.

Per altra banda, el manteniment del metro non-stop la nit dels dissabtes no sembla garantit, ja que en el seu dia el Departament de Territori i Sostenibilitat va qüestionar la seva continuïtat per l’alt cost que tenia per a les Administracions, tot i que poc després va haver de desmentir que pretengués eliminar-ho.

Tampoc els autobusos es lliuren de les retallades. El cas de la supressió de les línies L2 i L3 a Barberà del Vallès, de la qual us hem parlat àmpliament a ecomovilidad.net Barcelona, és només un dels exemples que podríem posar. Així, fa només unes setmanes el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va confirmar que s’han eliminat línies que tenien un ús merament testimonial, com la que unia Figueres i Portbou. En aquest mateix sentit, recentment s’han reduït les expedicions a la línia L67, que uneix El Papiol i Castellbisbal amb Barcelona.

Per acabar la llista de serveis afectats per les retallades, cal dir que, tot i que de moment no s’han concretat reduccions al Nitbus ni al Trambaix i al Trambesòs, sembla que l’ATM està treballant en aquest sentit amb els operadors. De moment no són més que rumors que ens han arribat, però probablement es materialitzaran en els propers mesos.

Convindria, en definitiva, recordar que el dret a la mobilitat és primordial i hauria de ser considerat com a tal pels poders públics. No en va, moltes persones no tenen carnet de conduir ni vehicle propi, per la qual cosa el transport públic és l’únic mitjà de què disposen per anar a treballar o a estudiar. Per a moltes d’altres, que sí compten amb cotxe propi, haver de recórrer a ell és una despesa més en la seva ja malmeta economia.

Per això, considerem que no s’haurien de produir retallades generalitzades en aquest àmbit i, en el cas que fos necessari escometre canvis i reestructuracions, primessin els principis d’eficiència, cohesió social i interès col·lectiu.