Què diuen els programes electorals en matèria de mobilitat?

Quan falten poques hores per a les eleccions al Parlament de Catalunya, a ecomovilidad.net Barcelona volem analitzar els programes electorals amb què concórren a elles les formacions polítiques que van obtenir representació al 2010.

Vehicle privat

En matèria de carreteres, CiU aposta, entre d’altres, per la construcció del Quart Cinturó i d’un enllaç entre el corredor viari del Mediterrani i Lleida, així com pel desdoblament de la N-340 i de la N-II.

El PSC també és molt ambiciós, en apostar per la Ronda del Vallès, per la connexió entre l’AP-7 i l’AP-2, per la N-II, pels eixos viaris del Maresme, pel tram Valls-Tarragona de l’A-27 i per la construcción de nous accessos viaris al port de Barcelona.

Per la seva banda, el programa del PP parla de la B-500 entre Mollet del Vallès i Badalona, de la Ronda Nord de Figueres, del perllongament de la C-31, del desdoblament de l’eix transversal C-25, de la N-II al seu pas per les comarques de Girona, de la variant de Vallirana, de l’A-27 entre Tarragona i Montblanc i de la millora de la seguretat a la C-55.

ICV-EUiA, en canvi, advoca per resoldre els problemes de congestió i el risc d’accident a la C-55 entre Manresa i Barcelona i a la N-II entre Tordera-Maçanet-Girona-La Jonquera. Així mateix, aposta per descartar el Quart Cinturó, les vies interpolars al voltant de Collserola i la Ronda Maresme.

ERC, en canvi, defensa la construcció de les autovies A-2 i A-7 i del viaducte d’enllaç entre l’AP-7 i l’A-2. Aposta també per un nou pla de carreteres que trenqui l’actual estructura radial i, a la vegada, eviti la duplicitat d’infraestructures a la xarxa bàsica. Proposa, finalment, un nou sistema de vies ràpides d’alta ocupació.

En aquesta matèria, SI proposa la millora de les infraestructures viàries, sense entrar en detalls, i la potenciació dels trajectes compartits en vehicle privat.

Finalment, C’s vol construir el Quart Cinturó en el tram Mataró-Granollers-Sabadell-Terrassa-Martorell, així com desdoblar la N-II i la N-340.

Pel que fa als peatges, CiU proposa un sistema de descomptes homogeni i equitatiu, amb rescats selectius i bonificacions.

El PSC aposta per revertir els increments que s’han anat produint als peatges i aprovar una estructura de tarifes que afavoreixi la mobilitat sostenible i la competitivitat. Per això, proposa establir tarifes variables en funció de l’hora, de l’ocupació del vehicle, de les emissions de gasos i de la recurrència en l’ús del peatge. Així mateix, suggereix un peatge tou en aquells trams d’autopista en què no hi ha alternativa gratuïta.

Per la seva banda, el PP defensa un sistema de bonificacions als peatges de Les Fonts de Terrassa, Mollet del Vallès, Alella i els túnels del Garraf.

ICV-EUiA és partidària d’un canvi radical en el sistema de peatges per tal que no hi hagi greuges territorials i que no es construeixi autovies en paral·lel a autopistes.

En canvi, ERC aposta pel rescat de les autopistes i la homogeneïtzació a la baixa de les seves tarifes. Coincidint en bona mesura amb el PP, també és partidària d’un sistema de bonificacions als peatges d’Alella, Les Fonts de Terrassa i Mollet del Vallès. No obstant, ERC coincideix amb el PSC en que convindria establir peatges tous en què la totalitat dels ingressos revertís en la millora, el manteniment i l’explotació de les vies.

Per la seva banda, SI advoca per suprimir els peatges ja amortitzats.

Finalment, C’s defensa que es rescatin progressivament els peatges metropolitans.

Convé destacar, així mateix, que PSC, ICV-EUiA, ERC i C’s coincideixen en que convindria revertir el procés de privatització de Tabasa, mentre que PSC, ICV-EUiA i C’s també es refereixen als Túnels del Cadí.

Per acabar, assenyalar que només CiU i SI porten als seus respectius programes electorals alguna referència al vehicle elèctric. Així, CiU aposta per la potenciació del vehicle elèctric i híbrid.

Per la seva banda, SI defensa la promoció dels vehicles elèctrics, amb l’extensió dels punts de recàrrega.

Trens i mercaderies

Si parlem dels trens de rodalies, CiU no tanca la porta a la incorporació de nous operadors. Així mateix, aposta per la gestió directa dels operadors de rodalies i regionals. També aspira a millorar la xarxa de rodalies i a establir trens regionals d’altes prestacions.

En canvi, el PSC és partidari de negociar més recursos amb l’Estat en els traspassos de regionals i rodalies i exigir-li el compliment del Pla de Rodalies 2008-2015. Advoca en aquest àmbit per construir, entre d’altres, el Corredor Mediterrani, l’accés ferroviari a la terminal T1 de l’aeroport, l’estació de la Sagrera i la línia Cornellà de Llobregat-Castelldefels, així com soterrar les vies a L’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Montcada i Reixac.

En aquest àmbit, el PP promet l’arribada de Rodalies a les diferents terminals de l’aeroport, així com la creació d’un sistema de rodalies ferroviàries a Tarragona i la planificació de les de Girona i Lleida.

ICV-EUiA aposta per prioritzar les infraestructures ferroviàries de més fàcil execució i menor cost, així com ampliar i millorar el sistema de rodalies, amb l’increment de freqüències, la millora de la qualitat del servei i l’establiment de trens semidirectes. Defensa, així mateix, que es doni prioritat, entre d’altres, al túnel de Montcada i Reixac, a un nou túnel ferroviari per a rodalies a Barcelona, al soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, al desdoblament de la línia R3 entre Mollet del Vallès i Vic, a l’obertura d’una estació central de Rodalies a Manresa i a la línia orbital entre Mataró i Granollers. També aposta per les  connexions ferroviàries a Camp de Tarragona i a Roda de Barà, així com per l’anell ferroviari de les comarques gironines i el de Les Gavarres. Per acabar, és partidària d’establir un sistema de trens Catalunya Exprés, de caràcter transversal, amb freqüències de 30 minuts en hora punta.

ERC planteja la necessitat d’executar un pla de xoc a Rodalies, amb la construcció del tram català del Corredor Mediterrani i l’extensió d’un sistema de rodalies al conjunt de les àrees metropolitanes. Altres obres que considera necessàries són la construcció de la xarxa orbital ferroviària, el desdoblament del Maresme, la modernització dels eixos Barcelona-Manresa-Lleida, Barcelona-Igualada-Lleida i Tarragona-Tortosa-Móra-Lleida, així com l’arribada de l’alta velocitat entre Vandellòs i València. Per últim, defineix l’estació de la Sagrera com la gran estació central d’alta velocitat de Catalunya.

El programa electoral de SI en aquest àmbit assenyala la necessitat de millorar el nucli de rodalies de Barcelona i crear els de Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa. També aposta per convertir les vies d’ample ibèric a ample internacional i per dur a terme un estudi de viabilitat de noves línies ferroviàries.

Per últim, C’s proposa accelerar l’execució del Plan de Rodalies i connectar el tren amb l’aeroport del Prat de Llobregat, així com iniciar les obres del Corredor Mediterrani i connectar l’alta velocitat amb la frontera francesa.

Si, en canvi, parlem de FGC, veiem com PSC, PP, ICV-EUiA i C’s són partidaris de construir l’anomenat “Metro del Vallès” a Terrassa i Sabadell, mentre que CiU, ERC i SI no es pronuncien al respecte.

Cal destacar que només ICV-EUiA defensa també la necessitat de construir un túnel de maniobres a Plaça Catalunya.

En relació amb les mercaderies, CiU aposta per la connexió d’ample internacional dels ports catalans, de les terminals intermodals i de les grans empreses.

El PSC, en canvi, fa èmfasi en construir accessos ferroviaris definitius al port de Barcelona i el tercer fil al port de Tarragona.

Per la seva banda, el PP advoca per un corredor mediterrani de mercaderies i per una sortida ferroviària d’ample internacional des del port de Tarragona.

En un sentit semblar es manifesta ICV-EUiA en aquest tema, en assenyalar la necessitat de potenciar el transport ferroviari de mercaderies amb accessos al port i a l’aeroport de Barcelona i amb un corredor ferroviari de mercaderies. Així mateix, defensa la implantació de l’Eurovinyeta per al transport de mercaderies.

També ERC és partidària d’implementar l’Eurovinyeta però, a més, aposta per una xarxa de transport ferroviari de mercaderies que es vertebri a partir del Corredor Mediterrani i per mesures dissuassòries per al trànsit de mercaderies a la xarxa comarcal de carreteres.

Per últim, C’s defensa la construcció d’infraestructures de transport de mercaderies amb ample de via europeu i la connexió ferroviària del port de Barcelona.

El programa electoral de SI no diu res en matèria de mercaderies.

Metro, tramvia i bus 

En relació amb el metro, cal dir que el PSC proposa l’ampliació de la línia L9, així com de les línies L1, L2 i L3, sense donar detalls al respecte.

En canvi, el PP es limita a suggerir l’ampliació de la línia L9.

Per la seva banda, SI defensa la finalització de les línies L9 i L10 als trams de la Zona Franca i de l’aeroport, així com de les línies L4 a La Sagrera i L3 a Trinitat Vella.

En un sentit similar es pronuncia C’s, en apostar per la línia L9, així com per la construcció de la línia L3 entre Trinitat Nova i Trinitat Vella, de la línia L4 entre La Pau i La Sagrera i de la línia L1 entre Fondo i Badalona Pompeu Fabra.

Crida molt l’atenció el fet que CiU, ERC i ICV-EUiA no facin cap referència al metro als seus respectius programes electorals.

Si ens referim al tramvia i al tren-tram, comprovarem que només ICV-EUiA els preveuen entre les seves promeses. Concretament, aposta per la connexió de Trambaix i Trambesòs i per avançar en la primera fase del Tramvallès, de Montcada i Reixac a la UAB, per Ripollet i Cerdanyola del Vallès.

En analitzar les propostes relatives al bus, comprovem que CiU aposta per carrils bus-VAO amb característiques més modestes que els projectes executats fins ara. Planteja instal·lar-los a l’àrea metropolitana de Barcelona, però també entre Blanes i Lloret de Mar.

Per la seva banda, ICV-EUiA advoca per fer una revisió i una auditoria en profunditat als autobusos interurbans (horaris, qualitat, puntualitat, eficiència de les línies, etc.). Així mateix, és partidària d’impulsar una xarxa d’autobusos exprés i construir carrils bus-VAO.

Per últim, C’s defensa la creació i expansió de la xarxa de Bus Exprés de la Generalitat de Catalunya, la millora de la informació a les parades de bus mitjançant el sistema iBus i l’existència de línies per accedir als polígons industrials.

La resta de formacions no inclouen cap mesura relacionada amb el bus.

Tarifes

En aquest àmbit el PSC advoca per un nou acord per garantir el finançament del transport públic i baixar els preus dels títols de transport per als usuaris habituals, així com buscar noves fórmules d’ingressos.

Per a ICV-EUiA, en canvi, convindria aprovar una nova llei catalana de finançament  del transport públic i donar la possibilitat que los abonaments de transport públic dels treballadors desgravessin a la declaració de la renda.

Finalment, SI aposta per un sistema totalment integrat de transports públics de tarificació unificada. Les altres formacions no es pronuncien sobre aquest tema.

Altres

Incloem aquí aquelles qüestions que considerem interessats però que no tenen cabuda als apartats anteriors. Així, cal ressaltar que CiU diu apostar per un transport públic potent, sense barreres arquitectòniques i que doni accessibilitat als pols de treball i als centres de serveis. Per això, aposta per ampliar l’oferta, millorar la velocitat comercial, les freqüències de pas, l’accessibilitat i el servei.

Per la seva banda, ICV-EUiA considera que és necessari revisar i actualitzar, d’acord amb la situació actual, els plans directors d’infraestructures de transport, així com redactar plans de mobilitat urbana que incloguin plans de mobilitat per a vianants i la creació de 1.200 km de carril-bici i sistemes de bicicleta pública.

Finalment, dir que ERC és partidària de reformar la llei ferroviària de Catalunya i fer que IFERCAT sigui un ens gestor d’infraestructures ferroviàries, encarregat de la seva planificació, construcció i conservació.