A ecomovilidad.net estem convençuts que sobren cotxes a les nostres ciutats. És una qüestió d’espai, contaminació acústica i atmosfèrica i accidentalitat. Però també sabem que en ocasions el cotxe és necessari, de manera que el vehicle privat no s’ha de convertir en un enemic sinó en un mitjà més que tingui la importància que mereix (molta menys que l’actual) a la ciutat d’acord amb els seus avantatges i les externalitats que produeix. Per això avui volem presentar dues formes complementàries d’utilitzar el cotxe minimitzant els seus efectes negatius sobre la ciutat: el carsharing i el cotxe compartit.
Carsharing: tenir cotxe només quan el necessitem… sense posseir-lo
A una gran ciutat, la majoria de la gent no necessita cotxe per a les seves tasques quotidianes, com anar a la feina, a estudiar o a activitats de lleure. Però sempre hi ha ocasions en què sorgeix la necessitat: haver de portar uns familiars a l’aeroport, traslladar uns mobles, fer una compra gran, anar a algun lloc sense transport públic… Molts decideixen comprar-se un cotxe per utilitzar-lo en aquestes ocasions, ocupant espai públic al carrer per a una màquina que passa dies i dies sense ús i pagant assegurances, manteniment i altres costos fixos.
El carsharing és una forma de reduir el nombre de cotxes a la ciutat: en lloc de que milers de persones tinguin un cotxe cadascuna per utilitzar-lo un cop per setmana, amb el carsharing hi ha una flota més reduïda que poden utilitzar quan el necessitin. D’aquesta manera, la gent estalvia en les despeses del cotxe (fins a 5000 euros l’any, segons l’empresa Respiro) i a la ciutat hi ha menys cotxes. A més, en ser una flota més petita és més fàcil mantenir-la al dia en tecnologies que redueixin les emissions.
El seu funcionament és molt senzill. Només hem de fer-nos socis d’una empresa de carsharing, que ens lliurarà un carnet de membre. Quan necessitem utilitzar un cotxe, podem reservar-lo (trucant per telèfon, a través d’internet, amb una aplicació al mòbil) i anar a recollir-lo a un dels garatges que l’empresa té repartits per la ciutat. Allà el cotxe s’obrirà automàticament en passar la nostra tarjeta de soci pel lector. Els cotxes de carsharing poden circular per àrees de prioritat residencial i el combustible va inclòs: si necessitem repostar, paguem amb una targeta que el cotxe porta a la guantera.
El pagament és per hora d’ús (amb tarifes des de 3,5 euros) o per jornada (des de 39 euros), podent utilitzar-lo entre mitja hora i una setmana. Per tal de ser soci, ens demanen tenir carnet de conduir amb almenys dos anys d’antiguitat.
A Catalunya aquest servei el presta l’empresa Avancar, la qual disposa d’uns 4.500 abonats, un centenar de vehicles i més de trenta aparcaments associats, a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. A més, l’ATM ofereix als clients de carsharing la possibilitat d’adquirir una T-Mes de sis zones al preu de la d’una zona. Per la seva part, a Madrid trobem, per exemple, les empreses BlueMove Carsharing i Respiro.
Cotxe compartit: mateixa ruta, mateix horari… diferent cotxe?
En els darrers anys, moltes empreses s’han traslladat als afores, on el terreny és més barat, obligant als seus milers d’empleats a sortir de la ciutat per anar a la feina. No és estrany veure embussos cada matí a les carreteres. Fileres de centenars de cotxes amb només una persona al seu interior. ¿Quants d’aquests conductors seran companys de feina i fan una ruta pràcticament idèntica per anar al mateix lloc? Si dues persones compartissin cotxe, hi hauria un menys a l’embús. En això es basen els sistemes de cotxe compartit: posar en contacte a dues persones que fan el mateix camí per tal que viatgin juntes cada matí.
Per suposat, això és molt més fàcil en grans empreses o universitats en què, en haver tanta gent, no és complicat trobar dues, tres o més persones amb el mateix origen. Compartir cotxe té molts avantatges, perquè en baixar el nombre de cotxes els embussos es redueixen, així com la contaminació i els sorolls. Per als viatgers suposa a més un estalvi de diners (paguen la meitat en benzina) i temps (en reduir-se l’embús). I, per què no, ajuda a socialitzar amb els companys de feina o estudi en un entorn menys estricte.
Els sistemes de cotxe compartit poden ser de tot tipus. Pot ser un suro al passadís en què cadascú pengi el seu oferiment o demanda de places i la zona des d’on viatja, un departament de l’empresa o universitat que s’ocupi de posar en contacte als treballadors o una web dedicada a això com Amovens, Comuto o Conduzco.es.
Les webs de cotxe compartit també es poden utilitzar per tal que unes vacances ens surtin més barates, perquè en elles podem trobar algú que faci el mateix recorregut de ciutat a ciutat que nosaltres.
One thought on “Carsharing i cotxe compartit: donant un ús sostenible al cotxe”