El carril bus-VAO de la C-58, una obra necessària?

Tal i com va anunciar la setmana passada el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, a l’octubre entrarà en funcionament el carril bus-VAO que s’està construint a la C-58, entre Barcelona i Ripollet.

Aquesta infraestructura, que és cofinançada per la Unió Europea, en principi només podrà ser utilitzada per autobusos i vehicles d’alta ocupació (és a dir, amb 3 o més passatgers), tot i que no es descarta que finalment es permeti que els taxis, les motos o els vehicles elèctrics també hi puguin circular per ella.

Les característiques del projecte

El carril bus-VAO de la C-58 és una calçada segregada mitjançant un viaducte elevat que se situa sobre l’antiga mitjana de l’autopista que uneix el Vallès Occidental amb Barcelona, per la qual hi circulen cada dia uns 150.000 vehicles, esdevenint una de les carreteres amb més densitat de trànsit de Catalunya. Quan entri en funcionament, el carril bus-VAO tindrà una longitud de 6’8 km i dos carrils de circulació, que seran reversibles d’acordamb les necessitats de mobilitat de cada moment. L’empresa responsable dels treballs és TABASA, la concessionària dels Túnels de Vallvidrera.

Un projecte amb llums… i també amb ombres

Que cal millorar l’accés en transport públic a Barcelona a través de l’Avinguda Meridiana és evident, però era necessària una obra d’aquestes característiques? A ecomovilidad.net som contraris a les obres faraòniques i aquesta n’és un exemple. Les obres per construir aquest carril bus-VAO van començar al 2008 i tenen un pressupost que supera els 80 milionsd’euros. El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya reconeix obertament que iniciar ara una obra d’aquestes característiques resultaria impensable.

I és que, tot i que permetrà millorar l’oferta de transport entre el Vallès i la ciutat comtal, en augmentar la velocitat comercial del bus en aquest corredor, el carril bus-VAO de la C-58 va ser projectat en temps de vaques grasses i ha esdevingut un clar exemple de com durant molts anys s’ha preferit invertir en ciment més que no pas fer-ho en la gestió eficient de la mobilitat. Malauradament, però, de projectes amb ombres en podem trobar moltíssims més: la línia L9 en el seu conjunt, l’ampliació de l’L3 a Sant Feliu de Llobregat, l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona, l’aeroport d’Alguaire…

Convé recordar ara que, com vam posar de manifest en el seu dia, d’acord amb les estimacions de la Generalitat de Catalunya que vam conèixer el passat mes de desembre al saló BCN Rail el carril bus-VAO de la C-58 serà utilitzat cada hora per 1.200 cotxes i per 100 autobusos, amb la possibilitat d’arribar a doblar ambdues xifres en el futur. Segons el nostre parer, aquests càlculs són excessivament optimistes i, en tot cas, no calia dur a terme una obra d’aquestes característiques per aconseguir aquests objectius.

Entre els aspectes positius del projecte hi trobem el fet que limita el seu ús a vehicles amb almenys 3 passatgers (no 2, com succeeix a Madrid), la qual cosa fomenta l’ús compartit del cotxe. De fet, les autoritats catalanes consideren que el carril bus-VAO de la C-58 esdevindrà un element important de gestió del trànsit en l’accés a Barcelona, que primarà aquells que es mouen de manera més sostenible. No ens convenç, però, la idea que l’accés als carrils bus-VAO pugui acabar obrint-se a tota una sèrie de vehicles de característiques molt diferents: taxis, motos, cotxes elèctrics… Sota el nostre punt de vista, qualsevol ampliació dels tipus de vehicles que podrien utilitzar un carril bus-VAO hauria de garantir en tot moment que es manté la seguretat i la fluïdesa del trànsit.

Més carrils bus-VAO, també en temps de crisi

L’actual conjuntura econòmica dificulta la construcció d’infraestructures, però alhora afavoreix aquelles que són de baix cost i les que tenen una rendibilitat social més gran. És per això que pensem que ara és un moment immillorable per tirar endavant projectes que fins no fa gaire es descartaven perquè es preferia invertir en grans obres.

Entre aquestes propostes trobem la idea de construir un carril bus-VAO low cost en l’accés a Barcelona a través de la B-23. Aquesta idea, tal i com va demostrar la PTP al setembre de 2007, coincidint amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, és perfectament factible, podria ser una realitat en aproximadament 6 mesos (no 4 anys, com ha passat amb la C-58) i tindria un cost molt baix. Podeu trobar tots els detalls de la proposta a www.carrilbusara.org.

De fet, probablement més per manca de recursos que per convenciment, aquesta idea va ser acceptada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques a finals de la legislatura passada (tot i la seva oposició inicial) i, afortunadament, l’actual Conselleria de Territori i Sostenibilitat sembla també favorable a avançar en la seva execució. Així mateix, hi ha prevista la construcció d’un carril bus-VAO de baix cost entre Blanes i Lloret.

En definitiva, doncs, des d’ecomovilidad.net ens mostrem molt satisfets amb el fet que tirin endavant propostes low cost com aquestes, en línia amb idees i propostes que fa temps que defensem. Convindria, per tant, que l’Administració centrés els esforços inversors d’empreses com TABASA en projectes que permeten obtenir bons resultats en matèria de mobilitat, en lloc de seguir entossudida en enlluernar-nos ambl’anunci de grans obres que difícilment podran fer-se realitat en els pròxims anys.