Els treballadors i treballadores, les empreses i la mobilitat sostenible [i segura]

Sempre que parlem de mobilitat sostenible [i segura], trobem un bon número d’arguments que assenyalen que aquest tipus de mobilitat és la més adient per tal que els treballadors i treballadores accedeixin al seu centre de treball. I tots nosaltres tenim una sèrie de propostes per ajudar a fomentar aquesta mobilitat de forma que es redueixin les emissions i que siguin desplaçaments més eficients, més econòmics, més ràpids, més còmodes…

Però sovint oblidem la segona part de la premissa: que també siguin segurs. L’accidentalitat in itinere, aquella que es produeix durant els desplaçaments del domicili al lloc de treball o viceversa, continua sent una lacra en el món laboral i en la nostra societat perquè els accidents de trànsit són una de les conseqüències negatives de l’augment exponencial que ha experimentat en les últimes dècades el nombre de vehicles en circulació i de desplaçaments laborals. Segons dades del Ministeri de Treball i Immigració, durant l’any 2008 es van produir més de 800.000 accidents de treball amb baixa, dels que un 11.2% van ser accidents in itinere en vehicle privat. Si bé en els últims anys la tendència és que el número d’accidents laborals amb baixa i els mortals disminueixin de forma acusada, els accidents in itinere han seguit la tendència contrària, augmentant de forma considerable.

Això ha fet que la mobilitat es converteixi en un factor de risc laboral afegit per a milions de persones: perdre temps de descans per aconseguir evitar els embussos a les hores punta, suportar les condicions de tensió i estrès en moments de congestió de trànsit, la pressió que suposa l’horari d’entrada a la feina, no trobar lloc d’aparcament, etc., són alguns dels efectes negatius que suporten diàriament milers de treballadors i treballadores.

Davant d’aquesta situació les empreses haurien de “posar fil a l’agulla” i buscar sistemes per evitar aquests accidents. Que els treballadors i treballadores depenguin menys del cotxe suposa menys risc d’accident, menys jornades laborals perdudes, menys retards, i un increment clar de la productivitat, un valor afegit del que la nostra economia està molt mancada. Però no. Les empreses prefereixen mantenir-se al marge i continuar amb la política, fomentada fins no fa gaire temps per l’Administració, de que la forma d’arribar a la feina dels treballadors i treballadores “és cosa d’ells”.

Des de fa uns anys, quan va començar a parlar-se de la mobilitat sostenible, alguns agents socials, com CCOO de Catalunya, vam començar a afegir el concepte de mobilitat sostenible [i segura]. I continuem lluitant per tal que els accidents in itinere es converteixin en un risc laboral plenament reconegut, i per posar els mitjans que ens ajudin a evitar-los: millorar el transport públic, l’accessibilitat a peu i en bicicleta, el transport d’empresa, el cotxe compartit i, en definitiva, la gestió sostenible de la mobilitat.

Però són més les conseqüències d’aquest model de mobilitat ineficient, insostenible i insegur, que moltes vegades van més enllà de les directament relacionades amb la sinistralitat laboral.

La dispersió dels polígons industrials i centres d’activitat econòmica sobre el territori, amb un ineficient sistema de transport públic (quan no directament inexistent), ha fet del cotxe l’única alternativa que tenen molts treballadors i treballadores per arribar a la feina i això redueix dràsticament les possibilitats d’accés a determinats llocs de treball per a col·lectius que es veuen afectats per aquesta situació: dones, joves i immigrants extracomunitaris són els que tenen més dificultats per accedir al carnet de conduir o a l’ús habitual del vehicle privat. La conseqüència immediata d’aquest fenomen és que el mercat de treball es torna més reduït per als qui no disposen de cotxe, però afectant també a la productivitat de les empreses que es poden trobar amb la situació de no poder contractar a la persona més adient per a un lloc de treball, per la senzilla raó que no pot accedir a la feina.

Però l’actual sistema de mobilitat també té altres impactes que s’han de tenir en compte. Per exemple, els impactes ambientals, amb uns nivells d’emissions contaminants que afecten greument la salut dels ciutadans i ciutadanes, i uns nivells d’ineficiència energètica que ens fan cada cop més dependents d’un combustible cada cop més escàs i car. O els impactes econòmics relacionats amb la pèrdua de competitivitat de les empreses i els costos individuals i col·lectius de la mobilitat.

Tot això fa necessari que la nostra societat i el nostre teixit productiu comencin a plantejar-se, molt seriosament, la necessitat de canviar radicalment el nostre model de mobilitat. És imprescindible que tots comencem a pensar en ella com una mobilitat sostenible-i-segura.