Motos pel carril bus?

Fa uns dies, a El Periódico de Catalunya va aparèixer un article en què s’explicaven de forma clara els pros i els contres de permetre que les motocicletes i els ciclomotors circulin pel carril bus-taxi. A més, se’ns informava que existeixen fins a tres informes (un de la Guàrdia Urbana, un altre dels tècnics de mobilitat de l’Ajuntament i un tercer de TMB) que recomanen no autoritzar aquesta pràctica. I és que uns i altres tenen els seus motius…

Com es pot observar a la imatge que va publicar el diari, hi ha diverses maniobres que poden produir situacions de perill. Analitzem-les més profundament i ampliem-ne els casos.

Cas 1: Quan les motos vagin pel carril bus, ja que està lliure a la dreta de la calçada però en realitat vulguin continuar recte. En aquest cas faran que el cotxe que vol girar hagi d’anar amb molt més en compte a l’hora de tòrcer ja que veure un autobús pel retrovisor és fàcil però, segons com, veure una moto no ho és tant. Avui en dia les motos que volen seguir recte se situen a qualsevol dels altres carrils de l’esquerra i no avancen un cotxe per la seva dreta (ja que potser vol girar i haver-se oblidat l’intermitent, per exemple), cosa que si es permet circular pel carril bus, sí passaria.

Cas 2: Quan una moto veu el carril bus lliure, s’hi fica i una mica més endavant enxampa un autobús i va darrera d’ell. Aquest es disposa a parar a una parada i la moto, que no vol quedar-se darrere de l’autobús mentre aquest fa l’operació de carregar i descarregar passatge, intenta avançar-lo per la seva esquerra. Això farà que hi hagi molts més canvis de carril que en l’actualitat, amb el perill que suposen, i sense imaginar-se que aquesta maniobra no només la voldrà fer una moto, sinó potser quatre, o cinc, o moltes més.

Cas 3: Quan un autobús està parat força estona, esperant per exemple que un altre autobús que té davant acabi de carregar i descarregar, i hi ha espai suficient entre l’autobús i la vorera. Una moto, cansada d’esperar darrere veu que té espai i intenta avançar-lo per la dreta. El que probablement no sap és que es tracta d’una parada doble, com les que hi ha ala Diagonal entrela Plaça de Francesc Macià i el Passeig de Gràcia o en alguns trams dela Gran Via de les Corts Catalanes, de manera que el bus també pot carregar i descarregar gent, fent que hi hagi un risc de col·lisió amb els viatgers que pugen i baixen.

Cas 4: Quan el bus està parat i la moto l’avança per la dreta, ja que vol accedir a un gual o vol estacionar i no vol esperar-se a que el bus emprengui la marxa. Potser en el moment de començar la maniobra la moto tenia espai però l’autobús, en maniobrar per acostar-se a la parada, la deixa sense aquest espai i provoca una altra situació de risc.

Cas 5: Quan hi ha canvis de carril constants entre el carril bus i el que hi ha al seu costat, per exemple per girar al proper xamfrà, fent que sigui perillós circular pel carril bus ja que hi ha molts més vehicles de l’habitual entrant i sortint d’ell.

A part de tots els casos explicats anteriorment, la pregunta és: Qui guanyaria amb aquesta mesura? Sembla que es vulguin prendre decisions populistes però poc pràctiques i perilloses a la vegada. Podem concloure que les motos, sense tenir en compte els possibles accidents induïts per la mesura, sí que circularien amb més fluidesa. Així, potser la seva velocitat comercial (velocitat mitjana) augmentaria 3 o4 km/h, mentre que els12 km/h de velocitat comercial que té l’autobús a la ciutat de Barcelona es veuran reduïts en la mateixa mesura que augmenta la velocitat de les motos.

En conseqüència, aquesta decisió sembla més política que tècnica i això des d’ecomovilidad.net Barcelona ens preocupa. Que una decisió política fomenti un vehicle privat que contamina, que té un alt nivell d’accidentalitat i al qual no tots els ciutadans hi poden accedir, en lloc de potenciar el transport públic fent que els carrils bus a Barcelona siguin molt més fluids i adoptant altres mesures per tal de millorar la velocitat comercial del bus, és anar en una mala direcció i no pensar en un futur a mig i llarg termini.