El títol del nostre blog és ecomovilidad.net, i tots els nostres esforços es dirigeixen a potenciar aquest concepte als llocs on vivim, però… què entenem per ecomobilitat? Aquest és un terme que comença a utilitzar-se a diferents fòrums i a estar en boca de cada vegada més gent. Avui iniciem una sèrie de tres articles en què aprofundirem en el concepte de mobilitat sostenible, la importància que el transport de les nostres ciutats sigui el més sostenible possible, els problemes que provoca que no sigui així i les solucions per aconseguir-ho.
Què és la mobilitat sostenible?
La definició més senzilla de sostenibilitat és la “capacitat de continuació en el futur llunyà” (Center for Sustainability, 2004). Qualsevol activitat que pot continuar realitzant-se de forma indefinida és sostenible; en cas contrari, no ho és. I la definició més estesa de desenvolupament sostenible és la formulada a la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament: “satisfer les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les properes generacions per satisfer les seves pròpies” (Brundtland Report, 1987).
Llavors, què s’entén per transport sostenibl? Segons el Consell de Ministres de Transports de la UE, és aquell que:
- Permet la satisfacció de les necessitats d’accés i desenvolupament dels individus, de les empreses i de la societat de manera segura i consistent amb la salut humana i l’ecosistema, i que promou l’equitat amb i entre generacions successives.
- És assequible, opera de forma eficient, ofereix diferents opcions de mitjà de transport, i constitueix la base d’una economia competitiva, així com d’un desenvolupament regional equilibrat.
- Limita les emissions i els residus a la capacitat del planeta per absorbir-los, limita el consum de recursos renovables per sota o al nivell de producció dels mateixos, utilitza recursos no-renovables per sota o al nivell de deenvolupament de substituts renovables, i minimitza l’ús d’espai i l’emissió de sorolls.
El transport té una gran influència al medi ambient entès com tot allò que el rodeja, i el repte és controlar la demanda creixent de mobilitat sense limitar-la, minimitzant els seus efectes negatius (CO2, soroll, accidents, congestió, accidentabilitat, etc.) i maximitzant els seus efectes positius (desenvolupament econòmic, equitat social i qualitat ambiental).
El sector transport
El transport és un sector que contribueix a Espanya amb prop del 6% del PIB, dóna treball directe i indirecte a un 4,5% del total de la població activa i la inversió mitjana anual en infraestructures del transport representa més de l’1% del PIB espanyol.
El consum energètic d’aquest sector suposa el 40% del consum energètic total nacional, del qual el 80% és degut al transport per carretera (quasi la meitat d’aquesta energia emprada al transport per carretera es deu als vehicles privats que utilitzen les famílies per als seus desplaçaments). Aquest elevat consum d’energia en transport, sector que presenta una escassa diversificació energètica (els derivats del petroli satisfan més del 95% de la demanda), provoca un greu problema de dependència energètica, que al 2020 podria suposar per a Espanya que el 90% de l’energia hagués de ser importada.
Font: IDAEEl sector transport té dues vessants diferenciades: el transport de mercaderies i el de viatgers.
El transport de mercaderies està molt vinculat a l’evolució de l’economia. Aproximadament un terç del volum total de mercaderies transportades es realitza en àmbit urbà. Als darrers anys ha augmentat considerablement aquest tipus de transport de curta distància (ha augmentat un 55% entre 1995 y 2003), havent-se experimentat un fort increment en el nombre de vehicles destinats a la distribució urbana de mercaderies.
El transport de viatgers també ha experimentat un gran augment de demanda en els darrers anys, però no de forma equilibrada: l’avió i molt especialment el cotxe han experimentat forts increments als passatgers/km transportats (la taxa de motorització s’ha duplicat en els darrers 25 anys). També han augmentat els desplaçaments per persona (3 viatges/dia). La major part d’aquests desplaçaments es realitzen a l’entorn urbà (la meitat dels viatges en cotxe són menors de 5 km i el 30% menors de 3 km). En aquest mateix àmbit urbà decreix la proporció de viatges que es realitzen en transport públic (menys del 10%), en bicicleta (menys del 5%) i a peu.
Font: AIELa importància del transport urbà
Després d’aquesta breu anàlisi del que representa el sector transport, juntament amb el fet que el 80% dels europeus vivim en ciutats, es pot arribar a la conclusió següent: el transport i la seva sostenibilitat com a problemàtica global té la seva cara més visible en l’àmbit local, on són més palpables els seus impactes i poden ser més eficients les seves solucions.
En aquesta sèrie de tres articles que comencem avui a ecomovilidad.net enumerarem els principals problemes (2) i intentarem donar amb les solucions (3) per caminar cap a la mobilitat més sostenible.
2 thoughts on “Què és l’ecomobilitat? (1): Transport i medi ambient”