Fallen el fons i les formes al Departament d’Interior en relació amb els 80 km/h

Fallen les formes…

L’establiment al 2008 de límits de velocitat als accessos de Barcelona, consistent en els 80 km/h per a la zona de protecció ambiental I (corresponent a 16 municipis del Barcelonès i del Baix Llobregat), i la velocitat variable per a la zona de protecció ambiental II (corresponent a 24 municipis del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental), formava part d’un decret amb 73 mesures impulsat per l’extint Departament de Medi Ambient i Habitatge que tenia com a objectiu reduir els alts índexs de contaminació detectats en aquesta àrea. El decret va aplicar-se després d’un llarg període d’exposició pública en què es van presentar nombrosos estudis tècnics que avalaven les mesures.

En canvi, avui ens trobem amb una precipitada retirada del límit de velocitat a la zona I sense un període d’informació pública, sense poder fer al·legacions, i tot això sota el lideratge del Departament d’Interior, una àrea de la Generalitat que no té competències en matèria de medi ambient i només tangencialment en té en mobilitat. En conseqüència, la reforma d’aquest decret hauria de correspondre al Departament de Territori i Sostenibilitat que, en qualsevol cas, hauria de justificar tècnicament en què millora la salut i la mobilitat dels catalans i catalanes aquest increment de la velocitat màxima permesa.

I també falla el fons

Els estudis tècnics publicats fins ara avalen que la mesura dels 80 km/h ha contribuït a millorar la fluïdesa del trànsit, a incrementar la seguretat vial per sobre de la mitjana catalana i a reduir en un 11% les emissions de micropartícules (PM10) i òxids de nitrogen (NOx) descomptant-hi l’efecte crisi. No s’ha presentat cap estudi tècnic contrari a aquests resultats.

El temps, un concepte relatiu

Els 80 km/h han aconseguit reduir el temps de desplaçament a les hores punta, quan es mouen més persones. Per contra, sembla com si el principal problema a resoldre fossin les franges nocturnes, quan la mobilitat es redueix de manera molt significativa. En el cas més greu, en hora vall, amb trànsit fluïd i en passar de 120 km/h a 80 km/h, el temps de recorregut augmentaria en només 15 segons per cada quilòmetre. Aquesta ridícula diferència ha semblat massa insuportable per a alguns líders d’opinió del nostre país, tot i els demostrats avantatges reportats per la limitació de 80 km/h sobre la sinistralitat vial i la salut pública. Avui molts ens preguntem com ha estat possible una repercussió mediàtica tan extraordinària per un assumpte tan insignificant, que fins i tot ha estat elevat a categoria de promesa electoral ineludible.

Cada dia entren a Barcelona més persones en transport públic que en transport privat, però a alguns líders polítics i mediàtics no sembla importar-los el temps que aquestes perden en els seus desplaçaments, sobretot si tenim en compte que avui alguns trens de Rodalies són més lents ara que als anys vuitanta i que els autobusos continuen sense carrils propis d’accés per culpa de la nefasta política d’infraestructures del nostre país.

Qui pagarà aquests excessos?

Les 3.000 víctimes mortals que, segons un informe del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, hi ha cada any a l’àrea metropolitana per mala qualitat de l’aire i que es deuen en un 58% dels casos al trànsit motoritzat són arguments prou potents per a què la Generalitat no es precipiti amb la retirada del límit de 80 km/h i pugui estudiar mesures per evitar noves sancions de la Unió Europea per no reduir prou la contaminació. Les finances de la Generalitat no estan precisament en un moment en què ens puguem permetre gastar una part dels escassos diners que tenim pagant multes a Europa. Seria una irresponsabilitat.

Per això, la PTP reclama al Govern de la Generalitat de Catalunya que qualsevol proposta de modificació dels límits de velocitat s’analitzi amb una metodologia transparent i sota criteris d’interès públic, posant l’accent en les persones i no en els deliris de velocitat, defensant, per damunt de tot, la seguretat vial, la salut pública i l’eficiència del sistema de transport. Per això sol·licitem:

1. Delegar qualsevol decisió sobre mobilitat i medi ambient al departament corresponent, que no és altre que el de Territori i Sostenibilitat.

2. Obrir un procés legal, transparent i amb informació pública, on es publiquin informes contrastats de la mateixa manera que va fer el Departament de Medi Ambient i Habitatge en el període 2006-2007 amb les 73 mesures de protecció de l’aire.

3. Posar al centre de l’acció política la protecció de les persones, per sobre d’altres interessos que només pretenen anar una mica més ràpid sense proposar cap contribució en benefici de la societat.

4. Escoltar les opinions de l’àmplia comunitat científica catalana per determinar les mesures de gestió de la mobilitat que aportin més eficiència al sistema i permetin complir amb l’obligació de millorar la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana de Barcelona, en comptes de demanar moratòries a la Unió Europea després de 10 anys d’avisos.

5. Comptar amb l’opinió d’altres estaments administratius implicats en la mobilitat, com és l’ATM, que va contemplar aquesta mesura en el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona i que va ser definitivament aprovat per la Generalitat de Catalunya mitjançant l’acord GOV/146/2008, de 2 de setembre, i vigent durant el període 2008-2012.

6. Incorporar al debat la seguretat viària. Encara que no sigui un tema ambiental en sentit estricte, és un assumpte plenament transcendent. Com demostren tots els estudis, l’accidentalitat creix exponencialment amb la velocitat.

7. Incorporar al debat la necessitat d’instal·lar carrils bus o bus-VAO de baix cost als principals accessos de Barcelona. Els 80 km/h ofereixen la possibilitat de repintar els carrils actuals per fer lloc a un quart carril sense haver de realitzar inversions faraòniques com la que s’està executant a la C-58, una decisió que resultaria molt interessant en els temps actuals d’austeritat inversora.