Milers d’usuaris tornen a patir avui les conseqüències de la manca d’entesa entre TMB i els seus treballadors

Probablement avui sigui un dia complicat per a la mobilitat de la ciutat comtal, ja que hi ha convocada una jornada de vaga conjunta a metro i bus. No obstant, els serveis mínims que s’han establert són diferents en un i altre mitjà.

Així, al metro hi haurà el 50 % de l’oferta habitual de 6:30 h a 9:30 h i de 17:00 h a 20:00 h, mentre que durant la resta del dia funcionarà amb normalitat. A la xarxa de busos, en canvi, s’han previst uns serveis mínims del 33 % a les línies 9, 11, 21, 24, 63, 65, 92, 95, 109, 150, 157 i D20, així com al bus de barri, de 9:30 h a 14:30 h i de 20:00 h a la mitjanit, de manera que fora d’aquests horaris totes les línies d’autobús han de circular amb la freqüència de pas habitual. En definitiva, doncs, només aquells que agafin el metro i els busos de TMB abans de les 6:30 h o entre les 14:30 h i les 17:00 h podran esquivar avui els efectes de la vaga. Els altres, directament o indirectament, notaran les seves conseqüències.

Malauradament, aquesta no és la primera vaga que pateixen els usuaris de TMB en les darreres setmanes. I és que des de mitjans de setembre s’han convocat al metro i als busos de TMB un total de 18 jornades de vaga. En concret, al setembre les dates triades pels sindicats convocants van ser els dies 17 i 24, mentre que a l’octubre es va optar pels dies 1 a 5, 7 a 11, 15 a 19 i 22, tot i que finalment es van desconvocar les aturades previstes entre els dies 2 i 5 d’octubre, per la qual cosa van acabar materialitzant-se 14. La magnitud dels fets resulta encara més evident si tenim en compte que en els 22 dies que portem del mes d’octubre hi havia prevista vaga al llarg de 16 jornades, que al final han acabat sent 12.

No hi ha dubte que, quan es produeixen vagues tan sovint al metro i al bus, el dany que es causa en la imatge del transport públic és important, ja que el servei que s’ofereix a la ciutadania no és l’adequat. Això portarà a algunes persones a optar per anar a peu, en bici o amb el bicing, altres triaran FGC, Rodalies o Tram i, inevitablement, hi haurà qui acabi desplaçant-se en moto o en cotxe.

Més enllà d’aquesta circumstància, concorren també altres elements que en absolut contribueixen a oferir un servei que pugui ser percebut com a fiable pels usuaris. Parlem, per exemple, de l’abast de les protestes. Així, des de mitjans de setembre han tingut lloc aturades de diferen índole: una vaga total al metro, al bus, a FGC i aRodalies (17 de setembre); una vaga total al metro (24 de setembre); una vaga total al bus (1 d’octubre); una aturada parcial al metro (7 d’octubre); i ni més ni menys que deu aturades parcials al bus (tots els feiners des del 5 d’octubre). Els sindicats convocants han triat, amb tota la intenció, les dates con un més gran ressó mediàtic i social (les festes de la Mercè, un partit de futbol entre el Barça i el Reial Madrid, l’estrena de la nova xarxa ortogonal de bus, etc.) i, a la vegada, han optat per vies de protesta amb escàs cost econòmic per als treballadors, com les aturades de 2 o 3 hores per torn de treball.

Amb aquesta estratègia es juga a la confusió amb els usuaris, els quals sovint no reben prou informació sobre els canvis que es produeixen com a conseqüència de les protestes i, si la reben, no són capaços de memoritzar-la perquè canvia amb freqüència.

No obstant, la responsabilitat en aquest àmbit no és només dels sindicats convocants. També l’Administració, a través de TMB, l’EMT i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, acaba generant confusió entre els usuaris en introduir canvis en relació amb els serveis mínims decretats. Alguns d’aquests canvis són lògics, ja que les diferents circumstàncies que concorren (si és un dia feiner o si és festiu; si hi ha vaga al metro, al bus o a ambdós, etc.) han de ser tingudes en compte a l’hora d’establir quins serveis es consideren essencials i, per tant, han de prestar-se igualment tot i la convocatòria de vaga.

En les darreres setmanes, però, s’han canviat, sense que existissin motius que ho justifiquessin, no només els horaris i els percentatges dels serveis mínims, sinó també les línies que s’incloïen o no als mateixos. Així, s’han establert diferents percentatges (del 20 %, del 25 %, del 33 %, del 50 %…) i s’ha donat una llarguíssima llista d’hores en què començaven o acabaven els serveis mínims (a les 5:00 h, a les 6:30 h, a les 9:00 h, a les 9:30 h, a les 10:00 h, a les 11:00 h, a les 14:30 h, a les 15:00 h, a les 16:00 h, a les 17:00 h, a les 18:00 h, a les 20:00 h, a les 0:00 h…; per no parlar de quan, amb motiu del partit de futbol que enfrontava al Barça amb el Reial Madrid, es van anunciar serveis mínims que començaven en horaris tan peculiars com les 9:19 h o les 16:44 h, per exemple).

Cal assenyalar, així mateix, que s’han incrementat en 3 les línies de bus que compten avui amb serveis mínims, respecte de les que existien fins ara. Així, a les línies 9, 21 63, 65, 92, 95, 109, 150, 157 i les del bus de barri, s’han d’afegir les línies 11 (Trinitat Vella – Roquetes), 24 (Paral·lel – Carmel) i D20 (Pg. Marítim – Ernest Lluch). Tot i que avui hi ha vaga tant al bus com al metro, les aturades a un i altre mitjà no es produeixen en les mateixes franges horàries, per la qual cosa les necessitats de mobilitat són similars a les de les darreres jornades de vaga. Significa això que a partir d’ara les línies 11, 24 i D20 formaran part dels serveis mínims de bus? Què ha canviat respecte la setmana passada per a que s’hagi adoptat una decisió en aquest sentit?

En definitiva, davant d’un conflicte laboral com el que es viu actualment a TMB, que enfronta des de fa setmanes a part dels treballadors amb l’empresa, els usuaris acaben sent les víctimes innocents que esperen amb paciència que les parts implicades arribin aviat a un acord. No obstant, la paciència té un límit i ningú no sortirà guanyant si, cansats de rebre un servei deficient, decideixen prescindir de TMB i es passen al cotxe o a la moto.