El frau: causes i mesures adoptades fins el moment per combatre’l

Foto: www.elpais.com

Tots els usuaris del metro de Barcelona coneixem aquest problema, consolidat de forma endèmica i cada vegada més popular. Es tracta del frau. No pagar pel servei que s’està utilitzant i saltar (la majoria de vegades literalment) la línia de validació, cometre el famós «salt de zona», tan estès a FGC o Rodalies, o aprofitar-se dels ciutadans honrats (no oblidem que som la immensa majoria) efectuant el famós «frau per trenet» (situar-se just darrere d’algú que paga i passar amb ell per tal que la porta no es tanqui) són actes que es porten a terme cada dia, en qualsevol estació, i que podem veure sense necessitat de fixar-nos massa.

Segons dades oficials de l’ATM, el percentatge de frau al metro és de l’1,1%, tot i que fer servir cada dia aquest transport et fa prendre consciència que aquest percentatge no és real i que el nombre de persones sense bitllet és molt més gran, de manera que el tema és més preocupant del que oficialment s’intenta fer veure.

Per què es colen?

Els usuaris que no abonen el preu pel trajecte que realitzaran ho fan, generalment, per dos motius: o no poden o no volen pagar. Si bé és cert que un segment de la població no pot pagar el que, per a ells, és una absoluta necessitat, també és cert que pràcticament tota la gent que es cola pot permetre’s pagar el bitllet i aprofiten com a excusa una hipotètica incapacitat per fer-ho.

Com a exemple, el més clar i exemplificador de tots: els joves. No és cap secret que la major part d’infractors són menors de 30 anys, igual que tampoc ho és que a les nits amb servei ininterromput o non-stop és quan s’assoleix un major percentatge de frau. Per lògica, sabem que els usuaris que fan servir el transport públic a la nit ho fan amb fins d’oci. Doncs bé, ¿com pot ser que un jove que es cola al metro un dissabte a les 12 de la nit perquè, suposadament, no té diners per pagar el bitllet després surti de festa i es gasti, de mitjana, 30 euros? Només amb la quantitat que gasta aquella nit el jove que es cola tindria diners per pagar-se 2 viatges al dia tots els feiners i, a més, els dissabtes que surti. Aquest era un exemple, potser el que més es repeteix al metro, tot i que no tothom salta per pura picaresca. Com ja vam comentar recentment, hi ha qui defensa un transport públic gratuït per convicció i ideals. Cal tenir en compte, però, que això és utòpic.

Com es combat el frau actualment?

Actualment l’operadora, TMB, té oberts diversos fronts per combatre el frau:

Instal·lació de portes antirretorn, que dificulten el «frau per salt», encara que faciliten, d’altra banda, el «frau per trenet». Al nou pla contra el frau s’ha aprovat la instal·lació d’aquest tipus de portes a 10 estacions més, la majoria de la línia L1.

Intervencions «llampec», en què un nodrit grup d’interventors demanen bitllet als passatgers de tot un tren o d’una andana sencera, tancant les seves sortides per tal que el passatge no tingui l’oportunitat de evitar-los.

Dissuasió mitjançant campanyes, com l’agressiva «Et creus molt llest?» o «Qui la fa, la paga», que no fan més que aconseguir que l’usuari es rebel·li i se senti agredit.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

3 thoughts on “El frau: causes i mesures adoptades fins el moment per combatre’l

  1. Que tenemos entonces? Los sistemas basados en puertas o tronos se los salta el que quiere (o el que puede). Hay sitios incluso como en Diagonal L5 en los que han vallado toda la estación hasta media altura salvo justo junto a las salidas, que queda un espacio lo bastante grande para que salte cualquiera como en un torno.

    Con las puertas lo que está completamente interiorizado que si te «cuelas», no va a venir nadie luego a controlarte. Sólo me han pedido el billete en Barcelona en TODA MI VIDA una sola vez. No hay nadie vigilando las canceladoras, y cuando lo hay, no le dice al que se cuela ni mu.

    Asi que por que no iban a colarse? Es mucho más barato, 30€ en toda una vida. La única razón por la que validar en mi caso es que en el autobús si tengo que pasar por delante de alguien y a partir de ahi me da igual uno que diez. Puedo pagar para ahorrarme el esfuerzo de saltar. Peor aun, si por alguna razón te quedas sin dinero, has de pedir por favor a alguien que te deje algo de dinero, como un mendigo.

    Es cierto que sin validadoras se colaría la gente con mucha más facilidad, pero yo creo que para mejorar la fluidez del transporte público vale la pena quitarlas, permitir entrar la bus por cualquier puerta y aumentar los controles, asi como la multa por colarse, lo bastante para compensar si te pillan las veces que te colaste.

    Y de paso al menos el que se cuela ni molesta ni es visible, no se te queda cara de gilipollas por hacer las cosas bien cuando los que lo hacen mal quedan impunes, ojos que no ven, corazón que no siente.

    A ver si podemos tener bares donde se pague después de comer sin saber si el cliente tiene dinero o va a hacer un «sinpa» y no vamos a poder hacerlo con el transpore público.

  2. Este artículo de Joshua coincide con la puesta en marcha, precisamente hoy, de una campaña contra el fraude por parte de Tramvia Metropolità.